Mirades
Un pencaire de la cultura popular
Avui la Fundació Valvi ret homenatge, a l’Auditori Josep Irla, a l’activista cultural Joan Domènech Moner
Recordo Joan Domènech Moner amb un mig somriure a la cara, amb un comentari amb aquell punt d’ironia sempre preparat i amb el posat del qui té tantes coses a fer que sap que li faltarà temps per acabar-les. Recordo també que mai va fallar el seu article en aquest diari, abans El Punt i ara El Punt Avui, articles treballats, ben escrits, irònics a vegades, però en els quals hi tocava sempre, escrivís del que escrivís, fos del seu Lloret de Mar natal que estimava, o de Beget, allà on es refugiava i hi trobava el recolliment que a vegades necessitava. Va escriure molt, de Lloret de Mar i de Beget. En el nostre diari com abans ho havia fet com a corresponsal a El Ciero i al Diari de Barcelona. O al Som i al Lloret Gaceta i en tantes publicacions en què va col·laborar. Aquesta tarda, a dos quarts de vuit, la Fundació Valvi, de la qual va ser membre del seu consell editorial, li ret un homenatge a l’Auditori Josep Irla en què hi participaran Mariàngela Vilallonga, Pep Vila, Joaquim Nadal i Joaquim Vidal, amb actuacions musicals de Josep i Francesc Cassú al piano i de Jordi Molina a la tenora. Per a aquest acte s’ha editat, a càrrec del Grup Gavarres, un opuscle sobre la seva figura que s’entregarà als assistents.
“Em considero un home de la cultura que va anar a la política per treballar per la cultura; no un aficionat a la política a qui van donar Cultura”, afirmava Joan Domènech en una entrevista que li va fer Joan Ventura el 2009. I va ser ben bé així, que va entrar a l’Ajuntament de Lloret de Mar encara en etapa franquista, pel terç familiar, com Joan Paredes a Girona o Lluís Sacrest a Olot, per canviar les coses des de dins. Després va ser el primer alcalde de Lloret de Mar, afectat per una inhabilitació que li va doldre a l’ànima forçada per algú amb molt de pes a Madrid per la seva defensa de la platja de Fenals. A Lloret va aconseguir la restauració de can Garriga i can Font, la dignificació i museïtzació del cementiri modernista, la restauració del retaule de Sant Romà i la divulgació de l’obra del pintor Joan Llaverias.
Joan Domènech Moner (1943-2023) va ser un gran pencaire de la cultura. I si m’ho permeten de la cultura popular. Va pencar com a mestre i historiador; com a membre i delegat a Girona del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències; a la Diputació com a diputat d’Ensenyament, Cultura i Publicacions; com a delegat de Cultura de la Generalitat. Havia estat mestre i director d’escola i després de la seva etapa política va tornar a l’institut. Va escriure trenta llibres i una vintena d’obres de teatre, comèdies de tres actes sobre fets de Lloret de Mar que s’estrenaven per la festa major d’hivern. I va ser el biògraf de Domènec Fita. Va col·laborar amb la Fundació Valvi i la Fundació Fita, al Patronat Eiximenis, i va presidir la Fundació Prudenci Bertrana. Va dirigir els Quaderns de la Revista de Girona i va ser membre del Centre d’Estudis Selvatans, president de l’Obreria de Santa Cristina i del Club Marina-Casinet. Un autèntic pencaire defensor acèrrim de les sardanes i de les ermites. Lloret de Mar li dedicarà l’Any Joan Domènech Moner de novembre a novembre del 2025. Tot el que se li reconegui serà poca cosa per la molta feina que va fer.