Claudicació europea

Quan falta poc més d’una setmana per a les eleccions europees, la guerra de Gaza sembla haver tret finalment el cap en la campanya. Fins ara, ha quedat com una qüestió marginal en els debats de candidats a presidir la Comissió, més centrats en la possibilitat que el Partit Popular Europeu (PPE), favorit en els comicis, s’obri a pactar amb els neofeixistes de Meloni. No és una preocupació menor l’hipotètic desplaçament del centre de gravetat de la decisió política comunitària cap a la dreta del PPE, però tampoc ho és l’existència d’un bany de sang a l’altre cantó del Mediterrani iniciat per Hamàs i multiplicat en la seva resposta per l’exèrcit israelià. El reconeixement de l’Estat palestí oficialitzat ahir de manera conjunta per dos socis comunitaris i Noruega torna a posar en evidència la dificultat de la Unió Europea (UE) per parlar al món amb una sola veu. També França i Alemanya defensen la via dels dos estats per assentar la pau, però eviten el reconeixement palestí al·legant que ara no és el moment. Quan ho serà? Costa d’entendre que els mateixos que ens demanen votar, que clamen per una UE autònoma i influent en l’arena internacional claudiquin tan estrepitosament en la defensa dels valors fundacionals de què fan bandera.