Illa és Maragall o Montilla?

El 14 de desembre de 2003, Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura signaven el Pacte del Tinell, que donaria pas al primer govern tripartit. Es va voler que fos un esdeveniment de rellevància històrica en aquell saló, de màxim simbolisme, construït per Pere el Cerimoniós. Segur que recorden la fotografia, amb els tres signants aixecant les plomes en alt, i comprometent-se, formalment, a fer un pas endavant en l’autogovern de Catalunya... Tres anys després, la realitat va ser una altra i Pasqual Maragall, després d’una governabilitat atzarosa, va expulsar ERC del govern. Tot i així, uns mesos més tard, les noves eleccions no li van anar malament, a ERC (de 23 escons a 21). ERC havia mantingut la credibilitat, però l’actitud dels republicans va ser molt diferent. El segon tripartit es va pactar soterradament, en qüestió de dies, i, simplement, no va tenir agenda nacional.

Quatre anys més tard, ERC es va enfonsar. La majoria dels electors van interpretar que el segon tripartit havia estat un simple repartiment de càrrecs i que no hi havia justificació per donar suport a un PSC que, a diferència del de Pasqual Maragall, ara –amb Zapatero de president– defugia el conflicte amb Madrid. Aquell Estatut malaurat es va enfonsar amb la sentència de 2010 i això va impulsar l’onada independentista que, després, va intentar cavalcar Artur Mas.

Ha passat el temps i ERC torna a estar davant d’una decisió on se la juga. Fer president Pasqual Maragall amb una agenda nacional clara va ser ben acceptat per votants i simpatitzants dels republicans. Fer president José Montilla sense més que un repartiment de càrrecs va ser letal. Queda per determinar si Salvador Illa serà percebut com el primer o com el segon president del PSC. Dit d’una altra manera, una negociació discreta i uns vots poc explicats poden projectar la sensació que ERC només es preocupa dels seus interessos i dels del seu entorn empresarial.