El voraviu
La ‘mariconada’ papal
El sant pare està superat per acòlits que incompleixen el vot de castedat
El papa Francesc ha reconegut que en tenen un bull, amb els abusos sexuals, i se li ha llançat a la jugular mig món mentre l’altre mig s’ho mirava i hi posava cullerada amb morbositat i vici. Penso que no n’hi ha per a tant. A mi no m’ha esverat la relliscada. Reconec que el sant pare no ha estat afortunat en les formes i que, tant si va parlar de “mariconades” com si va parlar de “mariconeig”, va sortir d’allò que avui dia es marca com ben vist dins del llenguatge sexual políticament correcte. Però no veig que n’hi hagi per esverar-se tant. Encara més. Trobo que en aquest cas la força del fons compensa la relliscada de les formes. No parlem d’un palatreco qualsevol. Parlem del successor de sant Pere. Parlem de l’Església catòlica, organització moderna de primer nivell mundial amb més de dos mil anys d’història. Alguns dels errors que han comès han trigat segles a rectificar-los, i ara ens esverem per un error en les formes. El sant pare ha acceptat clarament que estan superats per acòlits que incompleixen el vot de castedat i practiquen abusos, i ha manat que hi posin remei. Era una conversa privada amb la guàrdia de corps cardenalícia que al cap dels dies algú ha filtrat a la premsa. Per què? Per fer bullir l’olla amb la poca sensibilitat del papa Francesc amb la diversitat sexual? O per posar la vida el màxim de complicada a algú que ha provat de posar fi als encarcaraments i les aberracions de la vida vaticana?
