Som 10 milions
Les dones que fan por
Fa uns dies, en el marc del Festival Ressons, vaig anar a un concert a un poble del Penedès. Hi actuava en Cris Juanico. Una bona amiga m’hi va convidar perquè l’artista, en els últims anys de la seva trajectòria, ha fet un viratge molt intimista i ha connectat amb l’essència de les coses més petites, que sovint són les que ens expliquen més bé a tots. I allà, al final del concert, vam coincidir amb un polític de la comarca que ens va acabar confessant que està preocupat perquè el feminisme s’està radicalitzant tant que el seu fill s’està aproximant a les idees d’alguns partits d’extrema dreta. L’home se sorprenia que això pogués arribar a passar a casa seva, quan ell, moltes vegades, fa el dinar. Doncs sí. Es veu que el feminisme de fer el dinar està en crisi i alguns homes no ho acaben de portar bé. Des del meu punt de vista, són homes que tenen por de les dones. No de totes, eh! Només d’aquelles que d’una costella en poden arribar a fer un pecat capital.
I justament avui em trobo que, al mateix Penedès, només amb uns quilòmetres de diferència, hi ha una dona d’aquestes que amb una costella pot arribar a fer un pecat capital i explicar-ho alhora i convertir-ho en un espectacle dels bons.
Si la veieu, feliciteu-la perquè avui l’EVA fa vint anys i alhora en fa quinze i en fa deu. L’EVA és un festival; un festival En Veu Alta. L’EVA va néixer d’un projecte de la narradora Jordina Biosca per revalorar el relat, la narració i el paper del narrador, per revalorar el microrelat, el microteatre, el microespectacle, i per cultivar l’esperit crític individual i fer créixer cada un dels espectadors com a persona des de l’essència més íntima. I ho va fer inventant l’EVA, el Festival En Veu Alta que el 31 de maig de fa vint anys arrancava al Penedès. Des d’aleshores, Jordina Biosca s’ha passejat per biblioteques, cellers, cases antigues, teatres, escoles, carrers, cementiris, places i mercats. Ha buscat, en cada moment, el context ideal per aconseguir la màxima provocació i obrir el debat intern i el diàleg compartit que ens fa avançar. Jordina Biosca ha obert les portes del feminisme que fa por; el feminisme que fa por a determinats homes, però que alhora enorgulleix moltes dones i també molt homes (que, sortosament, n’hi ha que hi veuen més enllà del gènere). Amb ella i les seves ambicions personals, En Veu Alta ha esdevingut un festival de referència per a molts municipis del Penedès i el Baix Camp, i des de fa deu anys ha estat capaç d’arrancar un projecte de voluntariat propi que converteix la narrativa en una potent eina d’acompanyament per als més vulnerables. I a poc a poc i de micro en micro, tot el que la Jordina Biosca ha fet a través de l’EVA és molt gran perquè, tot sovint, per veure les coses petites cal tenir molt bona vista, i això només ho aconsegueixen les dones que saben on buscar i on trobar la llum per veure-ho. Només ho aconsegueixen grans dones que, avui dia, encara fan por.