No n’aprenem!
Una part de la nostra història que cal saber i que no podem oblidar és la batalla de l’Ebre. Escoltar la historiadora Assumpta Montellà desgranant amb passió i magníficament bé els episodis d’aquella guerra, al mateix indret on van passar, és una experiència emocionant, colpidora i empàtica que alhora esgarrifa. Els Amics de la Biblioteca Joaquim Bauxell d’Anglès van organitzar una sortida interessantíssima per conèixer un passat recent sovint silenciat per qui el va sofrir en primera persona. Massa patiment per ser explicat a fills i nets, massa cruesa per ser relatada. Els pocs afortunats que van sobreviure a aquell infern es van guardar les espantoses experiències que van haver de suportar en el més profund del seu pensament, sense compartir-les amb ningú.
Han hagut de passar els anys perquè familiars i amics puguin assabentar-se de la barbàrie que s’hi visqué. L’Assumpta, autora del llibre 115 dies a l’Ebre, fa visible allò invisible i escriu: “Només cal anar-hi i identificar els records dels soldats amb allò que veuen els nostres ulls.” Amb una sensibilitat i un sentiment infinits, et presenta el corrent del riu; el poble de Corbera bombardejat; els amagatalls i les trinxeres de la Fatarella; el memorial de les Camposines; el que va poder saber d’en Martí, que amb disset anys fou reclutat per formar part de la Lleva del Biberó, quan no sabia ni com s’agafava un fusell. A les ordres de Tagüeña, en Martí va ser un dels que es van poder salvar d’aquella mortaldat i un dels que van sortir vius de les bombes que van fer caure les tropes franquistes el dia de Nadal del 1938. Als museus de Corbera i Gandesa s’escenifica la carnisseria humana amb dades, mapes, material militar i testimonis que expliquen amb un relat colpidor, que fa caure la llàgrima a qui l’escolta, la brutalitat viscuda.
Passejar-te pels llocs on es va desenvolupar la cruenta batalla més decisiva de la Guerra Civil, la més sagnant i irracional de la nostra història contemporània, que va sacsejar moltes famílies catalanes, t’emociona i et trasbalsa. Esgarrifa comprovar que encara ara tenim massacres incomprensibles a Palestina, Israel, Ucraïna..., i que molts països viuen conflictes bèl·lics. Per inversemblant que sembli, la humanitat va repetint les mateixes atrocitats al llarg del temps. No n’aprenem!
