Pitxents. 50 anys del Seat 600

Cinquanta anys, ja. O només, segons com. De fet, juraríem que fa segles que vas irrompre a les carreteres i et vas convertir en el vehicle més popular del nostre paisatge. Hem d’admetre que tenies moltes virtuts, enyorat Pitxents. La teva forma arrodonida era la cosa mes manyaga imaginable: en aplanar la gepa del Fiat Cinquecento, cosí germà teu, i en eixamplar el somriure del morro, abandonaves la fase fetal i adoptaves el perfil gràcil del cadell. Eres fàcil de conduir i amb una mecànica adequada per a ineptes (quanta gent recorda els forats tapats amb xiclet, les connexions reparades amb cables pelats, els vidres aguantats amb filferro...).

Vas ser el nostre Ford T, amb un terç de segle de retard, però al capdavall desitjable per a les economies d’una classe mitjana molt mitjaneta. I, sobretot, cabies en una butxaca, de les estalviadores i pencaires, de les normals i corrents. Vas merèixer cançons, acudits i fotogrames celebres. Podem objectar que vas aportar la cara amable del franquisme, igual que el Volkswagen escarabat va ser la mascota mes estimada de Hitler. Però fins i tot el dimoni té anissos per repartir i, escolta, en temps de sequera, tothom te dret a un caramel.

Felicitats per la mitja centúria, Seat 600, i no te’n vagis mai del tot. Sempre s’agraeix veure’t entre els cotxes del temps present, talment una sabateta de xarol que se’n fot de les vambes galàctiques d’avui, com d’adolescent massa crescut.