Seguim votant

Avui votem en unes eleccions europees en què tot indica que la participació quedarà força per sota de la meitat del cens i no hi ha indicis que, a diferència de fa cinc anys, els catalans vagin a les urnes en un percentatge superior. Hi ha cansament generalitzat. Fet que s’ha vist en una campanya avorrida i amb absència de propostes. Avui hi haurà poca participació en comparació amb l’any 2019 –un 60%–, perquè es van ajuntar amb les municipals i va elevar substancialment el percentatge, com ja havia succeït el 1987 i el 1999.

No cal cridar el mal temps de l’abstenció, i menys el diumenge electoral, perquè pinten bastos a tot Europa i cal anar a votar per un dels Parlaments més grans del món que tradicionalment és considerat de tercer ordre tot i que, contràriament, s’estima que un 70% de la legislació nacional té el seu origen en les decisions comunitàries, i ara més que mai, que hem quedat sota l’ombra de l’amenaça russa i els tocs d’atenció que cal estar preparats per a la guerra en haver convertit, des de les institucions comunitàries, la defensa en una qüestió política clau.

Tot i l’avorriment i el cansament, s’espera que demà, dilluns, sigui un dia de festa major per a la política. D’una banda, els resultats europeus i, d’una altra, la constitució del Parlament de Catalunya, amb moltes incògnites abans de començar la legislatura. Els socialistes guanyadors de les eleccions del 12 de maig volen ésser ferms i ho tenen clar: Illa o repetició electoral. JxC es resisteixen a quedar-se a l’oposició, volen tocar poder. ERC amb la presidència del Parlament en farien prou. Els Comuns es mantenen ben quiets esperant que Illa els allargui la mà. En vocació d’oposició parlamentària queden per als pròxims dies el Partit Popular, Vox, la CUP i Aliança Catalana. Una barreja de partits que poden donar grans tardes parlamentàries. Entre avui i demà, dies clau, després del gran periple electoral que podria acabar fins i tot i per acabar-ho de complicar en unes eleccions generals avançades.