Hitler i Àustria

Un dels mites recurrents de la ciència-ficció i els viatges en el temps és veure què passaria si enviem un agent al passat per matar Hitler abans que aquest accedís al poder. Certament el maleït professor que li va fer la prova d’accés a l’acadèmia d’arts de Viena el podria haver aprovat o George Elser, l’home que ho tenia tot a punt per fer-lo esclatar el 1939, hauria d’haver calculat més bé el temps de la seva bomba.

Hauria estat millor per a tots que Hitler o no hagués nascut o l’haguessin matat en qualsevol moment de la seva joventut. L’únic profit que el monstre acabés avançant cap al seu camí de destrucció i depravació hauria de ser la lliçó que n’hem extret per sempre més la resta d’humans, sobretot els europeus.

Però aquest coneixement avant la lettre de com hauríem de tractar amb segons quins fenòmens ens està caient com un castell de sorra. I la paradoxa, per alguns fins i tot divertida i per altres inaudita, és que el partit neonazi que més ha crescut és el d’Àustria, precisament on Hitler va forjar un pensament polític basat en les seves pròpies frustracions personals.

Es fan dir liberals però podria ser el Partit Nacionalsocialista 3.0. És una formació fundada per nazis des del veritat –ni penedits ni nostàlgics– que somiaven reeditar l’Anschluss. No han arribat per sorpresa. Han guanyat altres eleccions, han pactat amb tothom –fins i tot amb socialdemòcrates– i són a un pas de governar finalment el país. No veig Israel fent encendre les alarmes internacionals davant l’ascens al poder dels hereus de l’Holocaust. Ja sabem quin fantasma recorre Europa ara mateix i no és el del comunisme, que deia Marx.

En el futur potser inventarem la màquina del temps definitiva per viatjar en el passat i matar Hitler, però al pas que anem la llista de malvats per eliminar serà molt més llarga.