El 59 de Rull dona ales

Com ahir varen veure, encara hi ha partit. Illa no va guanyar i ha de prendre patró de Feijóo i Arrimadas. Res va obligar el 12-M, vista l’aritmètica electoral, a girar full (“passar pàgina”, que en diuen unionistes i unionistes emmascarats). Els 59 diputats actuals de l’independentisme institucional tenen encara l’oportunitat per fer més feina de la que es va fer amb 74 a la legislatura anterior. A vegades no hi ha res com una bona plantofada. El 12-M va ser una gran tocada de crostó, és cert. I diumenge es va reconfirmar que hi ha cap a un milió d’independentistes que han optat per viure escarxofats en l’abstenció. No es necessita cap doctorat en politologia per saber el perquè. En fas prou sortint al carrer i parant l’orella. Massa lideratges tronats, egocèntrics i mentiders. Transversalment. A l’esquerra, al centre i a la dreta. Massa enveja del veí i massa gelosia del germà. No sé quants mals de ventre va provocar ahir, als despatxos dels pisos de dalt, l’elecció de Josep Rull com a president del Parlament amb els 59 vots de Junts, ERC i la CUP. A les bases, entre el milió d’escarxofats es va remoure més d’un cul, es varen aixecar més d’unes orelles i es va remenar més d’un cap. Mesa antirepressiva i antidepressiva com vàrem elucubrar ahir? Podria ser. Però la presidència de Rull dona ales i obre l’esperança que amb els 59 diputats s’aconsegueixin victòries que no es van saber trobar amb els 74. A veure com s’arriba al dia 25!