Articles
La realitat torna a Can Barça
D'AVUI.cat
Llàstima. El Barça ha despertat del somni d'última hora de la Champions, el caramel que s'havia posat a la boca per endolcir l'amarga Lliga que dictamina, si calia, la cloenda d'una etapa, la de Rijkaard, que se salda amb dues Lligues i una Champions brillants i dos anys posteriors de decadència per a alguns insuportable i per a bastants altres, fins ara, invisibles.
Però dels més de 360 minuts que fa que el Barça no marca un gol, 180 han estat, malauradament, en la semifinal de la Champions. La davantera formada per Eto'o, Messi i Henry malbarata els bonics rondos del mig del camp i l'esforç èpic de Puyol, Milito i Zambrotta (irònic: en el seu millor partit, en què treu de polleguera Cristiano Ronaldo, una errada seva esdevé decisiva) en defensa.
El Barça segueix sent un equip desinflat i una plantilla de qualitat suprema, brillant, tècnica exquisida, fantasia i dibuixos animats que gargoteja per desídia, per avorriment, per desmotivació i per permesa indisciplina. La prova del nou? L'eliminatòria amb el Manchester. El Barça ha demostrat que és millor plantilla que l'equip anglès i, per extensió, que qualsevol equip europeu quan s'hi posa. Però no ha demostrat ser millor i, fatalment per al Barça, el pitjor no ha guanyat.
Ara toca fer neteja, ventilar el vestidor i alguns despatxos i imaginar-se un futur engrescador. D'arguments n'hi ha: Messi és meravellós, Iniesta, Touré Yaya, Milito, Abidal, potser Bojan i potser Xavi encara són una columna vertebral robusta. De ganes de tornar a guanyar títols, per força, perquè la paciència s'ha esgotat del tot i els que perillen sabran prendre decisions perquè no se'ls endugui la inèrcia complaent del cos tècnic vigent.
Permetin a aquest articulista citar Joan Miquel Oliver per descriure què ha passat amb violència, crueltat i despietat acarnissada quan l'àrbitre ha xiulat el final de l'eliminatòria: "Tu sempre has d'estar del seu costat, en el moment en què te'n separes, la realitat se't tira a la jugular i no perdona".
Benvolgut lector, ¿quant creu que fa que el Barça es va separar de la realitat?
Però dels més de 360 minuts que fa que el Barça no marca un gol, 180 han estat, malauradament, en la semifinal de la Champions. La davantera formada per Eto'o, Messi i Henry malbarata els bonics rondos del mig del camp i l'esforç èpic de Puyol, Milito i Zambrotta (irònic: en el seu millor partit, en què treu de polleguera Cristiano Ronaldo, una errada seva esdevé decisiva) en defensa.
El Barça segueix sent un equip desinflat i una plantilla de qualitat suprema, brillant, tècnica exquisida, fantasia i dibuixos animats que gargoteja per desídia, per avorriment, per desmotivació i per permesa indisciplina. La prova del nou? L'eliminatòria amb el Manchester. El Barça ha demostrat que és millor plantilla que l'equip anglès i, per extensió, que qualsevol equip europeu quan s'hi posa. Però no ha demostrat ser millor i, fatalment per al Barça, el pitjor no ha guanyat.
Ara toca fer neteja, ventilar el vestidor i alguns despatxos i imaginar-se un futur engrescador. D'arguments n'hi ha: Messi és meravellós, Iniesta, Touré Yaya, Milito, Abidal, potser Bojan i potser Xavi encara són una columna vertebral robusta. De ganes de tornar a guanyar títols, per força, perquè la paciència s'ha esgotat del tot i els que perillen sabran prendre decisions perquè no se'ls endugui la inèrcia complaent del cos tècnic vigent.
Permetin a aquest articulista citar Joan Miquel Oliver per descriure què ha passat amb violència, crueltat i despietat acarnissada quan l'àrbitre ha xiulat el final de l'eliminatòria: "Tu sempre has d'estar del seu costat, en el moment en què te'n separes, la realitat se't tira a la jugular i no perdona".
Benvolgut lector, ¿quant creu que fa que el Barça es va separar de la realitat?
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.