La culpa no és de la pagesia

Recordo perfectament aquella tertúlia en el Més324 d’en Xavier Grasset. A la taula, tres tertulians, el bon jan del Joan Queralt, actualment senador d’Esquerra; l’escriptora Bel Olid, i jo mateixa. Eren aquells dies que la pandèmia semblava que ja havia reculat del tot encara que l’ús de les mascaretes trigaria a deixar de ser obligatori als centres hospitalaris i a les farmàcies. El 2020, tot just quan només feia un mes i mig que les botigues i els comerços havien pogut tornar a aixecar la persiana, a Lleida capital i a tota la comarca del Segrià, es va rebre l’ordre d’un nou confinament, aquesta vegada perimetral. Tot i això, desplaçaments d’un nombre d’immigrants sense papers arribaven a la comarca. Qui els enviava? Com s’havien pogut desplaçar si hi havia un estat d’alarma? Les autoritats municipals, recordo especialment les declaracions de l’alcaldessa d’Aitona, exigien que s’investiguessin urgentment aquests desplaçaments irregulars que omplien els carrers de les poblacions d’immigrants amb el risc que això comportava. Ben aviat començaria la temporada de recollida de la fruita i, com sempre, l’efecte crida provocaria l’arribada de més immigrants sense papers multiplicant el problema que fa anys i panys que s’arrossega. Algú, però, amb poca feina i amb ganes d’embolicar la troca va engegar el ventilador a les xarxes acusant els pagesos de racistes, xenòfobs, per negar-se a contractar-los. Doncs enmig de la tertúlia d’en Grasset, la Bel Olid, amb un desconeixement absolut del món agrari, va fer de corrent de transmissió d’una d’aquestes piulades afirmant que el racisme i la xenofòbia planava entre els pagesos. Poden recuperar les imatges però puc dir, i ho faig amb orgull rural, que li vaig saltar al coll sense cap mena de filtre. “Es nota, noia, que no has sortit de la Diagonal.” La frase va ressonar per tot el plató fins al punt que l’amic Queralt va sortir a dir que tothom té dret a opinar de tot. Doncs no, amic Joan, li vaig respondre ben encesa: jo no puc opinar de dret penal perquè no en tinc ni la més remota idea i, davant d’un entès com tu, callo, escolto i aprenc. Fa pocs dies, el paer en cap de la ciutat de Lleida va denunciar que l’Ajuntament tenia constància que diversos pobles d’Andalusia pagaven el transport fins a Lleida a immigrants sense papers (això significa que no es poden contractar si és que no vols córrer el risc d’una inspecció amb multa inclosa, i per aquest motiu la totalitat dels temporers es contracten sempre en origen) com una manera de treure’s el problema de sobre llençant-los, com si fossin brossa, a la teulada, en aquest cas, de Lleida. Ara s’ha sabut, i no ho han negat pas, que va ser l’Ajuntament de Lepe el que va pagar els autocars carregats d’immigrants amb l’ordre al conductor de descarregar-los a Lleida com si fossin bestiar. “S’espolsen un problema de sobre perquè l’hagi d’afrontar un altre territori”, ha declarat l’alcalde Larrosa als mitjans. I la pregunta que ningú vol contestar és la següent: si es reconeix obertament que la immigració il·legal és un problema pendent de resoldre, quan algú s’atrevirà a posar el cascavell al gat? (I, ara, els demano uns minuts de reflexió sincera abans de disparar-me amb els mateixos adjectius belolidians.)