Cafè per a tots els gustos

En un bar d’aquests que fa la funció de forn i que ara es multipliquen pels carrers de les grans ciutats com els pans i els peixos, un grup de vuit persones ocupen una taula gran. Són les quatre de la tarda, l’hora perfecta del cafè. En aquest establiment conserven el servei a taula, no és d’aquells que per poc no et fas tu l’entrepà i et prepares el tallat. S’hi acosta el cambrer, un noi jove que no du llibreta i llapis a la mà. Sembla acostumat a gravar-se la comanda directament en el cervell. Em fa pensar en aquells anys en què deambulava per la vida sense agenda perquè podia recordar els plans per a un període de sis mesos. No com ara, que m’haig d’apuntar fins i tot que al matí s’esmorza i al migdia es dina, si no vull que em passi per alt. El que no existeix a l’agenda del mòbil no existeix a la meva vida. Tornant al cambrer, que ja estic anant de naps a cols, saluda els clients i els pregunta què volen prendre. Les respostes, per a tots els gustos, sense una sola coincidència, no sigui que ho posin massa fàcil al professional que els escolta: un tallat amb la llet desnatada i curt de cafè; un tallat amb la llet d’ametlla i dos sobres de sucre; un cafè amb gel però amb només un glaçó; un cafè amb gel però que el meu sigui descafeïnat i, en lloc d’un glaçó, posa-me’n tres; un tallat normal però molt curt, molt curt, molt curt de cafè; un cafè amb llet amb la llet de civada i que estigui molt calenta, que cremi; un cafè amb llet amb la llet de soja i me’l posa en got de vidre, que detesto les tasses; un tallat dels de tota la vida però amb sacarina. Al cap de pocs minuts, el jove torna amb una safata i vuit begudes preparades. Penso que jo no n’hauria encertat ni una, sense xuleta de rigor. Fins i tot amb apunts, algú s’acabaria prenent una cosa diferent de la que havia demanat, n’estic convençuda. Potser això és exactament el que està passant en aquella taula de vuit.