Puig Antich, recordat a la Model

El 2 de març de 1974 Salvador Puig Antich va ser executat a garrot a la presó Model de Barcelona. Li faltaven tres mesos per complir 26 anys i estava empresonat des del 25 de setembre de 1973, quan va ser malferit durant la seva detenció, en què va morir un policia. Amb ferides a la cara i l’espatlla va ser tancat a la Model, on, el 20 de desembre d’aquell any, quan va tenir coneixement de l’atemptat que va costar la vida a Carrero Blanco, president del govern espanyol, va intuir que l’atemptat d’ETA li costaria la vida. No es va equivocar. La seva execució, després d’un judici que va durar sis hores, ple d’irregularitats, es va saber per una petita nota i una esquela a La Vanguardia. Hi havia hagut moviments internacionals per evitar la pena de mort, ignorats pel règim, com els va ignorar any i mig després, quan cinc persones van ser afusellades el 27 de setembre de 1975, poc abans de la mort del dictador. A l’institut Vicens Vives de Girona hi va entrar la policia per primera vegada i la tristor es va barrejar amb la indignació. I si canto trist, de Lluís Llach, i A Margalida, de Joan Isaac, van posar banda sonora a un assassinat legal.

El periodista d’aquest diari Jordi Panyella va publicar el 2014, a Angle Editorial, Salvador Puig Antich, cas obert, i fa pocs mesos se n’ha fet una reedició: Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés. També va veure la llum el documental Puig Antich. Llibre vermell, i ara, complint el somni de l’autor del llibre, arriba la peça teatral. Per fer-la possible, i sobre la base del text de Jordi Panyella, s’hi ha posat la dramaturga Mercè Sàrrias per escriure una peça que serà representada per Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig sota la direcció de Jordi Pérez Solé.

Es representarà a la presó Model del 4 al 9 de novembre, i si és possible durant més dates, però la voluntat és que després es programi en una sala de Barcelona i faci una gira pel país. I també hi ha la voluntat que sigui representada en instituts d’ensenyament. Perquè tot això sigui possible, els protagonistes d’aquest intent de recuperació de la memòria històrica i de denúncia de les irregularitats que van portar Salvador al garrot, en col·laboració amb les germanes de Salvador, Merçona, Imma, Montserrat i Carme, i amb el suport del Memorial Democràtic, es va iniciar una campanya de micromecenatge a la plataforma goteo.org. S’hi poden fer donacions, des de la més petita fins als mil euros. A l’entremig, la possibilitat de reservar entrada per veure l’obra, aconseguir el llibre de Jordi Panyella i diferents formats.

Jordi Panyella, Carme Sansa, Mercè Sàrrias i les germanes d’en Salvador demanen que els fem costat per reviure aquella terrible història a la Model amb un espectacle teatral inèdit en què s’expliqui tota la veritat, no des de la llàgrima, exposen, sinó des de la reivindicació. I plegats demanen més que mai el suport popular en memòria d’en Salvador. Salvador Puig Antich viu en la memòria de molta gent però cal insistir que sigui així després que el Suprem refusés reobrir el cas el 2003 i dels intents de la justícia argentina de fer seure al banc els implicats en aquell assassinat que es va fer passar per legal. I va ser indigne.