El nom sí que fa la cosa

Vigileu amb els noms que trieu per als vostres fills i filles, si encara hi esteu a temps, no sigui que després l’elecció us/els passi factura. Doneu-hi unes quantes voltes abans de situar un nom en la zona més alta del pòdium, perquè això els marcarà per sempre. Fa uns anys i per a segons qui, el procés de tria era bufar i fer ampolles. El nom de l’avi patern al primer fill i del matern al segon. El mateix per a les noies, però amb les àvies. Poc importava si es repetia la selecció sis o set vegades i després creixien sis o set cosins que es deien exactament igual. Fins i tot hi ha famílies que feien servir el mateix nom per al fill i la filla. L’Antonio era el germà de l’Antònia, i el Josep, de la Josefa. Després aquest costum va passar a la història i l’elecció del nom va començar a ser fruit d’un debat més profund, tot i que mai han desaparegut els que necessiten perpetuar el seu nom i cognom a través dels fills, ni tan sols quan l’herència és una condemna a cadena perpètua. Tampoc no sempre es té en compte si la combinació de nom i cognoms pot fer que aquella persona acabi sent el burlot de tothom. La resposta potser la té una persona que va pel món amb els cognoms de Ceniceros Gratis o la que el pare era Vacas i la mare, Toro. O potser un senyor que es diu Francisco i que haurà hagut de suportar molts acudits amb els seus Morcillo Grande. Tampoc no entenc com un pare que de primer cognom es diu Fiestas va tenir la idea de dir-li al seu fill Domingo, ni sé si és estalviadora la senyora Marta, que és Monedero Guardiola. Curioses són també les combinacions Más Verduras, Delica Casi, Arrasa Esquinas, De Arriba de Dios i Ten Morro. I, si bé és cert que els cognoms venen donats, almenys amb el nom es pot mirar de salvar la cosa, que després trobem gent que es presenta com a Deseada, Piedra Escrita, Leidy Diana o Iloveny (inspirat en I love NY).