Mirades
Obres i brutícia a la sèquia Monar
Abans que per la sèquia Monar torni a baixar aigua, l’Ajuntament de Salt va fer unes obres imprescindibles per resoldre una fuita d’aigua important darrere la fàbrica Gasol i per arranjar uns sobreeixidors a la zona del pont de l’Escorxador, al terme de Salt. Quedaran per fer les obres de reparació d’un tram del marge esquerra de la sèquia al seu pas per les hortes de Santa Eugènia, en aquest cas per solucionar les filtracions i la pèrdua d’aigua i restaurar un punt del canal al tram entre els carrers Manel Viñas i Agudes. Per fer-ho caldrà tornar a tallar l’aigua perquè aquestes obres, amb un cost superior als cent cinc mil euros, es volen començar a l’estiu i s’allargaran tres mesos. Algú podria pensar que la sèquia ha estat molts mesos sense aigua a causa del poc cabal que baixava pel riu Ter i a causa de les restriccions decretades pel govern. I els que pensin això tindran tota la raó del món, perquè si la sèquia ha anat seca potser era el moment de fer-hi coses. Però el sentit comú està renyit amb la realitat burocràtica, i aquestes obres no s’han fet no pas per la manca de voluntat dels regidors involucrats, ni tan sols dels tècnics, sinó per seguir els embolicats tràmits administratius necessaris per fer qualsevol obra pública i que provoquen situacions tan rocambolesques com aquesta.
El sentit comú deia que si estava previst que la sèquia, o el canal o el rec, com li n’han dit sempre els hortolans, anés seca, era el moment de fer-hi les obres. I de netejar-la. Això hauria estat de sentit comú, insisteixo, però durant aquests deu mesos el que ha passat és que el canal està molt més brut que no pas no estava. I això és degut a gent que ha aprofitat per abocar-hi deixalles, tirar-hi alguns matalassos o senzillament llençant-hi bosses plenes de merda. Sí, cal exigir als poders municipals, però el més important seria conscienciar una part de la ciutadania que embruta per damunt de les seves possibilitats i que no té cap mena de consciència.
“La sèquia Monar és l’eix vertebrador d’aquest espai agrícola i la seva reparació és fonamental per garantir el subministrament d’aigua necessari per al cultiu.” Ho va dir la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Gemma Geis. Sé que està particularment sensibilitzada en el tema i que vol convertir les Hortes, a Girona, “en un referent del turisme sostenible”. Tot plegat per una voluntat de protecció del medi ambient. A les Hortes, a Santa Eugènia, també hi volen posar llums dins del projecte Menja’t Girona. Millorar la xarxa de recs i canals és necessari per garantir la riquesa hortícola. Però el que cal és l’aigua, i els hortolans s’han sentit massa sols aquest temps. Com s’hi senten quan s’omplen les Hortes de gent que hi va a fer festes al vespre i ho deixa tot ple d’ampolles i d’altres coses. Les Hortes són molt potents i cal cuidar-les. I escoltar també qui les mena, que potser no té títols però sí que té molt de sentit comú i s’ha espavilat per gestionar l’aigua de pluja. Benvingudes les obres que permetran evitar filtracions i pèrdua d’aigua, però el que convé a les Hortes és que les treballin.