Fonaments fràgils

Les imatges dels efectes d'un terratrèmol en una ciutat sempre impressionen. Aquestes que ara ens arriben d'Itàlia, potser encara més perquè ens són molt immediates. Les poblacions que el terratrèmol ha devastat s'assemblen molt a les nostres; la gent que hi ha perdut la casa o els familiars són d'uns costums que no ens resulten estranys i parlen una llengua que comprenem fàcilment, germana de la nostra. No és un terratrèmol en un continent remot, sinó en un país que tenim a tocar, on potser alguna vegada hem viatjat. La vida, les preocupacions, els problemes, les relacions familiars d'aquestes persones que ara veiem afectades per la catàstrofe són similars a les nostres. És fàcil suposar que, la nit de diumenge a dilluns, alguns se n'anessin a dormir pensant, per exemple, en els problemes laborals, en les incertes perspectives que la crisi està provocant, en el temor de perdre la feina o en les dificultats per tirar endavant un projecte, un negoci en els moments actuals. O que pensessin tot el contrari, en qualsevol de les infinites formes d'il·lusió que regala la vida, ja sigui en l'àmbit íntim o en el de les ocupacions, en l'ambició per prosperar, per assolir un objectiu que exigeix temps i esforç. Tot això, aquest variadíssim calidoscopi de la vida, s'enfonsa inesperadament, junt amb les bigues, els sostres, les parets mestres i els envans de la casa on dormien i somniaven, esperant el nou dia. Sempre esperem el dia que vindrà. Tenim la certesa que el sol tornarà a alçar-se, que demà farem allò i allò altre, que continuarem teixint la teranyina de fets i desitjos. No podem viure amb la idea de la provisionalitat de tot. No podem imaginar que estem a la mercè de les més inesperades contingències. No podem pensar que un infart ens durà del son dels vius al son dels morts i encara menys que passarà un fenomen tan insòlit com és que, sota els fonaments de la casa, la terra experimenti una sacsejada que ho farà caure tot. No podem suportar aquesta incertesa, però, de vegades, l'inesperat assalta el present i fa estralls i ens ensenya que la vida s'assenta sobre fonaments fràgils.