Celebracions en grup

Són les dues paraules clau: celebració i grup. Toques aquesta tecla i el procés desencadena en un bany de fervor. De l’altre, no pas teu. La teva intenció és aplegar un grup de persones per festejar qualsevol fita que creus que mereix una farra i busques un lloc on et serveixin un àpat en condicions que no t’obligui a demanar un crèdit per pagar-lo. Fas diverses consultes per temptejar el terreny i darrere de cadascuna d’aquestes apareix algú el subconscient del qual, mentre et va cantant les vicissituds del catàleg de plats, s’excita dibuixant una pluja de bitllets. Tant és si la celebració guarda relació amb una festa d’aniversari, una graduació, un ascens laboral, un divorci o l’alegria de ser l’únic mortal a culminar una col·lecció de cromos. De la mateixa manera, tant és si el grup és de cinc o de cent cinquanta. Si en la teva carta de presentació marides aquests dos termes, celebració i grup, segur que llepes. Per un filet que un dia qualsevol pagaries a 15 euros en una taula de dues persones que en aparença no tenen res a celebrar, de cop el preu es multiplica per dos, si no per tres, pel simple fet de menjar-te’l encara més acompanyat. I és indiferent si es tracta d’una festa de les que obliguen tothom a anar vestit de vint-i-un botons o una trobada que admet bermudes i xancletes. Els preus són abusius, gairebé sempre, perquè imagino que deu existir alguna excepció però no tinc el gust d’estar-ne al corrent. I no esperis que et regalin ni uns tristos globus per decorar la sala. Dona gràcies si no et cobren per autoritzar-te a decorar-la tu. Un dia faré la prova. Després d’assistir a una celebració en grup i d’esbrinar-ne el preu –si és que no em correspon a mi afluixar la pasta–, miraré de tornar-hi sola a fer el mateix menú o un de tan similar com sigui possible. Ja els narraré l’experiència però ja els avanço que s’admeten apostes.