Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

El Pi de les Tres Branques

El dia de sant Jaume se celebrarà, a Berga, una festa al voltant del Pi de les Tres Branques. A les deu del matí seran rebudes a la casa de la vila de Berga les persones convidades per l’Ajuntament –figures nacionalistes prou conegudes–, a les onze se celebrarà la missa tradicional al Pla de Campllong (Castellar del Riu) i després hi haurà sardanes i un acte d’afirmació patriòtica. Havent dinat –hi haurà servei d’entrepans i begudes–, trobada de corals i cloenda amb “El cant dels adéus”.

Es tracta, de fet, de la reinstauració d’una festa que s’inicià a començament de segle, poc després que Tomàs Campà, propietari, cedís el famós pi a la Unió Catalanista. El Pi de les Tres branques –que avui ja és mort– era un exemplar extraordinari, i hi ha notícies que diuen que “de ran de terra fins a deu pams d’alçada és una sola soca que té trenta-tres pams de circumferència i es divideix després en tres branques perfectament iguals fins a l’altura total de l’arbre, que és d’uns cent cinquanta pams, essent de divuit la circumferència de cada branca…”

L’arbre tenia una popular significació religiosa, i el bisbe de Solsona concedí el 1746 quaranta dies de perdó a qui resava tres credos davant el Pi de les Tres Branques, “vestigi i figura del misteri de la Santíssima Trinitat”. S’hi afegí, en els temps que dèiem, la significació nacional, difosa pels versos de Guimerà i, sobretot, de Verdaguer, que situa el rei En Jaume, encara infant, al peu del pi:

He somiat que era gran

i d’un bell país monarca

d’un bell país com aqueix

entre el mar i la muntanya.

Com eix Pi meravellós

mon regne posà tres branques,

foren tres regnes en un,

ma corona els coronava

Veu Catalunya la gran

fer-se més gran i més ampla,

robant als moros València,

prenent-los l’Illa Daurada.

Unides veu a les tres

com les tres cordes d’una arpa…

D’aquell pi ufanós, en queda un testimoni dramàtic que, en certa manera, n’ha augmentat el valor simbòlic. En els temps de l’entusiasme assistí a la festa el president Macià, i els berguedans s’han proposat de tornar a aplegar al voltant del Pi de les Tres Branques la gent que no ha perdut la fe en la renaixença dels Països Catalans. La festa l’organitza l’Ajuntament, i hi col·laboren una colla d’entitats del Berguedà.

Si les fulles han caigut, la soca encara hi és. Com una fita, com un monument. O potser seria més exacte de dir: com un memorial. I això és el que es tracta d’aconseguir a través dels vestigis: que reverdegi la memòria col·lectiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.