Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Una moda xocant

Els psicòlegs parlen dels mecanismes de repulsió i atracció, que sovint tan estranyament apareixen entrelligats. A vegades hi ha una mena de fatalisme que ens duu a aproximar-nos a allò que teòricament ens repugna i que pot comportar-nos un perill innecessari i greu.

No hauria dit mai que les serps formessin part d’aquest món ambivalent i estava convençut que les serps havien aconseguit de no fer gràcia a ningú. Una vegada més m’he equivocat. No tinc a mà la publicació on vaig llegir, no fa gaire, que una família tenia a casa seva una colla d’animals habitualment no considerats “domèstics” entre els quals dues serps, que dormien de dia i es passejaven, de nit, per tot el pis. Un dels nois de la casa les mostrava agafant-les amb les mans, però avisava que podien ser molt perilloses per a un foraster.

Ara una senyora de Cellera de Ter (la Selva) s’ha endut l’esglai de la seva vida en veure una serp de més d’un metre i mig que treia el cap des del terrat del costat. El seu veí s’havia trobat la serp al camp i creient-la morta se l’havia enduta a casa. La ficà en una gàbia molt fràgil –per què ficar una serp morta en una gàbia?, em pregunto–, quan despertà del seu son, la serp s’obrí pas i s’acostà a la dona, que estenia tranquil·lament la roba. Pesava cinc quilos i fou morta a trets.

A Ginebra funciona avui dia un gran negoci: el comerç de rèptils. S’ha produït l’escàndol a causa d’alguns fets que han preocupat la gent. Una cobra estranguladora s’ha escapat del “magatzem” i ningú no sap on para; els especialistes li han perdut el rastre. Una altra serp ha estat trobada morta i el Museu d’Història Natural l’ha identificada: és una serp originària d’Africa del Sud. L’han trobada uns infants i el verí era encara actiu –mortal per a nens petits– tot i que estigués morta.

En el petit apartament-oficina de Ginebra d’on s’ha escapat la cobra hi ha, a més, 250 animals la major part dels quals són verinosos, fins al punt que els zoos en refusen alguns. El 1977 van ser importades a Suïssa 1.100 serps verinoses i el 1978 se n’hi van afegir 1.300. Queda al marge de les xifres oficials el tràfic clandestí.

Actualment es pot comprar per dues-centes pessetes el rèptil més temible. Sovint el tracte es fa per correspondència, i cases especialitzades a Berna, a Zuric, però també a Alemanya, a Holanda i a Tailàndia envien per paquet postal –a qui les demani d’acord amb un catàleg– tota mena de serps, taràntules i escorpins.

Així, un zoo de Bangkok ofereix per tres dòlars una petita serp de mig metre, la mossegada de la qual fa cada any, a l’Àsia, 20.000 víctimes; pertany a la família de les serps de cascavell i aneu a saber si les domestiquen com a despertador. Però qui disposi de 200 dòlars pot rebre a casa –incloses les despeses de transport– la impressionant cobra reial de quatre metres de llargada!

Com que les serpetes del nostre país són modestes, dubto que valgui la pena de muntar el negoci. Quan anem al bosc, ens haurem de conformar amb l’antic costum –tan poc esnob, tan poc “aventura de saló”– de buscar-hi cargols i bolets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.