A les famílies enllaçades

Comença un dels períodes més complicats per a les famílies enllaçades –també dites reconstituïdes–: torns de vacances dels fills. Tenir una família enllaçada vol dir que pare i/o mare separats han refet la seva vida de parella. Així és com neixen els padrastres i les madrastres. Són les noves parelles d’algú que té fills. La família enllaçada es materialitza sobretot quan s’inicia la convivència de les noves parelles. És una nova família unida a una altra pels fills. Ens centrarem només en la madrastra, dona, context heterosexual. La majoria de madrastres ja fa molt que viuen una ansietat anticipada. Tenen davant seu unes setmanes de convivència amb els nens de la parella. La societat espera –és patriarcal– que es comportin com mares arquetípiques: cuidadores, entregades, generoses. La parella, per la seva part, no vol problemes: que l’ex no s’emprenyi, que tot rutlli suau i poder complir amb el rol de pare que els toca. La madrastra, en aquest context, té un diàleg intern que no verbalitza, potser. “He de fer les vacances quan hi ha els nens a casa?”; “Podrem tenir un temps sols amb la parella?”; “Qui dels adults serà a casa quan els nens hi siguin?”; “He de somriure a totes hores o puc queixar-me com fa qualsevol mare biològica?”; “Qui fa àpats i posa rentadores?”; “Soc dolenta perquè tot plegat se’m fa una muntanya?”... No ets dolenta, tranquil·la. Respira i planteja’t què necessites. Expressa-ho. Empodera’t. Parelles de madrastres: no doneu res per fet, escolteu-les. Es tracta dels “vostres” fills. L’estiu pot ser un mal de queixal, o una oportunitat. Depèn.