Caviar

La medalla d’or del contraban olímpic, l’ha guanyada, segons sembla, un espanyol, que a més té un càrrec molt important: la presidència de la Federació Espanyola d’Handbol. Els duaners de l’aeroport soviètic li han descobert, i requisat, sis quilos de caviar.

El caviar –presentació gastronòmica d’ous d’esturió– és una menja caríssima, tan cara que es considera una “ganga” poder-lo comprar a les botigues oficials per a turistes que hi ha a Moscou i on costa unes vint mil pessetes el quilo. Però, com és sabut, en alguns països de l’Est funciona, a més del mercat oficial, el mercat clandestí, on amb divises es poden obtenir productes a un preu molt inferior a l’establert. L’autoritat federativa espanyola comprà el caviar a sis mil pessetes el quilo, que tenint en compte els preus vigents en el nostre país és “regalat”. La infracció és doble: comprar caviar en el mercat prohibit i comprar-ne més de mig quilo, que és el màxim permès.

He assistit a còctels on serveixen canapès de caviar. Sol ser, en el millor dels casos, caviar de segona o de tercera, normalment alemany –el caviar de primera és iranià o rus–, i sovint ni això: és una simple falsificació de caviar en forma de boletes greixoses i tenyides. En qualsevol cas, tant si és autèntic com un succedani, ens presenten el caviar amb comptagotes, o amb comptaboles, si voleu. És el luxe de l’exotisme. En canvi, en els països productors el caviar no és un ornament sobre un minúscul canapè, sinó que és menjat a cullerades. El mateix passa amb els lychees, la fruita oriental que en els restaurants xinesos de Barcelona, i d’Europa, és oferta en brevíssimes racions; sempre recordaré la sorpresa que vaig tenir a Singapur quan vaig demanar lychees en un restaurant popular: me’n van dur un bol absolutament ple. Acostumat al “refinament” de paladejar quatre comptades “poncelles” –que, per la seva forma i la flaire de rosa, és allò que recorda el lychee–, la visió de dotzenes de peces amuntegades sense compliments i menjades a grapats et fa comprendre la inflació de valor que produeix l’escassetat (i també la subvaloració a causa de l’abundància).

Si es confirma que el comprador dels sis quilos de caviar de contraban ha estat el president de la Federació d’Handbol, caldrà aclarir si és un caviarista fora de sèrie o, més probablement, un negociant frustrat. I l’operació ha fallat per manca d’informació; ignorava un fet curiosíssim: a l’aeroport de Moscou, l’aparell de raigs X que revisa l’equipatge està especialment preparat per a descobrir la presència de caviar.

Aquest invent vol dir, en canvi, un bon negoci per als soviètics, perquè els turistes que practiquen incautament aquest contraban es deixen a Moscou les divises i el caviar.

Mentre els rovellons o el pa amb tomàquet no triomfin en el camp de la distingida gastronomia mundial –patentant-ne la producció, és clar– no farem res.