Candidat xaruc

A favor que la gent gran es presenti a les eleccions, només faltaria, a casa no som gerontòfobs, l’experiència és un grau. Un candidat no és mai massa gran per ser-ne sempre que estigui en plenes facultats mentals. Això és el que no sembla que li passi a l’actual president de la primera potència mundial, amb capacitat per pitjar el botó nuclear, Joe Biden. Se’n poden tenir noranta i estar frescos com un gínjol, però és una evidència que el dirigent demòcrata no és el millor candidat per continuar presidint els Estats Units. Balbuceja, es desorienta, perd el fil, intenta fer veure que hi és tot fent saltirons encarcarats... El problema és que el seu contrincant no està més capacitat que ell per dur les regnes del país perquè és un perill per a la democràcia, per corrupció, per haver instigat un assalt al poder legislatiu i per un llarg etcètera. Els nord-americans no haurien d’haver de triar entre un president xaruc i el trumpisme. El cercle íntim de Biden li hauria hagut de fer veure aquest cap de setmana que cal enretirar-se abans de perdre les plenes facultats. Ningú no vol veure com el seu astre musical ja no toca quarts ni hores en concert o que el seu actor venerat es queda en blanc a l’escenari. Per conservar el poder no val utilitzar l’octogenari com si fos una marioneta que firma decrets, encara que sigui per barrar el pas a Donald Trump. Com esperen convèncer la bossa d’indecisos perquè es decantin per votar demòcrata amb aquest candidat? El The New York Times demana a Biden que, “per servir el país”, caldria que abandonés la carrera electoral. No ho diu així, però el que li demana és que posi seny.