La fe d’Aguirre

Fa uns anys, després del judici del procés, l’advocat Agustí Carles va fer una de les descripcions més fines i iròniques que he llegit del magistrat Marchena: l’“influencer del dret”, per tanta innovació jurídica que treballava des del Suprem. I continua innovant. Ara amb noves idees de com pots enriquir-te sense posar-te un duro a la butxaca. Descartada la rebel·lió, i sense sedició, calia desconstruir la malversació per mantenir sota el control del Suprem la gosadia d’un grup d’independentistes d’haver qüestionat la unitat d’Espanya. Com a influencer li ha sortit, però, un competidor. El jutge Joaquín Aguirre, amb les seves “solucions alternatives”, s’ha declarat l’abanderat per salvar Europa de les ingerències de Putin i els seus aliats catalans. En la darrera interlocutòria ens il·lustra sobre l’evolució històrica de la guerra per acabar concloent que “al segle XXI la guerra ja no és el que era”. S’oblida, és clar, de mencionar la lawfare. El que resulta més inquietant, però, són les seves teories sobre la mort de Montesquieu i el miratge d’allò dels tres poders de l’Estat.“La societat s’ho creu perquè ens han educat així”, i sentencia: “La divisió de poders és un dogma de fe.” La veritat és que veient les resolucions d’alguns tribunals té tota la raó. Però continua, i ens diu que tenim sort que encara queda un poder independent: el judicial. Em temo que ell i altres jutges, més que independents, el que fan és anar per lliure.