Opinió

La mirada d’Heròdot

Josep Poch Clara. Catedràtic d’Ensenyament Secundari

Tucídides a la Tordera

“El concepte de ‘territori’ que s’utilitza avui dia és indefinit, vague i està sacralitzat, com Déu a l’edat mitjana

La naturalesa humana no canvia amb els anys i els segles. Per aquest motiu, com deia Hannibal Lecter a El silenci dels anyells, sempre és interessant llegir els clàssics.

Tucídides va ser un general de l’antiga Grècia que va escriure la Història de la Guerra del Peloponès, conflicte que va tenir lloc al llarg de tres dècades al segle V aC. En aquella època, les entitats polítiques a Grècia eren ciutats estat i les dues principals eren Atenes i Esparta, que a la vegada tenien els seus aliats. La lluita per l’hegemonia els va portar a un llarg enfrontament bèl·lic. La que partia com a favorita era Atenes, més rica i més ben preparada. A més a més, Atenes era una democràcia, paraula que cal posar amb totes les cometes, ja que el govern a través d’una assemblea de ciutadans excloïa dones, estrangers i esclaus.

Explica el general que durant els primers anys de guerra, mentre Atenes va tenir Pèricles com a líder polític, les decisions van ser correctes. La mort del dirigent, però, va deixar l’assemblea en mans de polítics populistes, que van induir a prendre decisions equivocades i emprendre accions desastroses que van portar a la derrota i al posterior sotmetiment i la ruïna d’Atenes. Segons l’historiador, “la seva mort va ser un desastre per a Atenes, ja que els seus successors van ser inferiors a ell. Van preferir seguir una política inestable buscant la popularitat en lloc de servir a la utilitat pública”. Tucídides també explica que Pèricles de vegades prenia decisions impopulars que li valien crítiques i atacs, però que a la llarga resultaven encertades, i que el dirigent tenia carisma, intel·ligència, prestigi, i era insubornable. Les qualitats que voldríem en qualsevol polític, en definitiva.

Tucídides s’ensenya avui dia no només en les facultats d’història i de filologia clàssica, sinó també en les de ciències polítiques. Les fake news i el mal que provoquen, les relacions entre països i les relacions entre el poder i el poble, ja les trobem en el seu llibre.

Els que no deuen haver estudiat Tucídides són els dirigents del govern que hem tingut els darrers temps a Catalunya. A la Tordera es va construir una dessalinitzadora, infraestructura necessària en el país de secà en què vivim, però no es va fer la línia elèctrica per aportar-hi energia “perquè havia estat rebutjada pel territori”. El concepte de territori que s’utilitza avui dia és indefinit, vague i està sacralitzat, com Déu a l’edat mitjana. Inclou una amalgama variada d’entitats que pot anar des d’ajuntaments, associacions de veïns, agrupacions ecologistes a organismes científics. Les seves opinions en molts casos corresponen al moviment nimby (not in my back yard), molt a l’alça avui dia, que consisteix bàsicament en el principi de feu el que vulgueu però no a prop de casa meva. Aplicant aquest principi no s’haurien construït mai carreteres, fàbriques o centrals elèctriques i estaríem en l’era preindustrial, subsistint a dures penes com feien els nostres avantpassats. Dins del territori cadascú hi diu la seva, com és lògic, però un cop escoltat a tothom, el govern ha de prendre les decisions que solucionin els problemes dels ciutadans i vagin en pro de l’interès general.

Els governs han de concretar les accions que convenen més al país, com feia Pèricles a Atenes, i no les que agraden més en un primer moment, com van fer els populistes que el van succeir. Atenes va perdre la guerra contra Esparta pel fet de ser governada per aquests personatges, i Catalunya ha estat mesos perdent la guerra contra la sequera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.