El meu regne per una lliga

Enguany es compleixen 10 anys de la inauguració del nou museu dedicat al rei Ricard III a la ciutat anglesa de Leicester. Va ser el darrer rei anglès a morir en batalla, al 1485, després d’un curt regnat de 2 anys, i la seva mort va significar la fi de la guerra de les Dues Roses entre els York i els Lancaster, que tanta literatura, història i cinema ha donat. La imatge que ens ha arribat del monarca ve molt condicionada pel personatge creat per Shakespeare: és vist com un rei cruel, despietat i sense escrúpols i, a més a més, geperut i lleig. Un veritable monstre, vaja. Una de les escenes més recordades es troba al final de l’obra, quan ja ha perdut la batalla i intenta fugir: “A horse, a horse! My kingdom for a horse!” Hauria donat el seu regne per un cavall. Aquestes són les seves darreres paraules abans de morir.

Malgrat perdre la batalla, Ricard III era un rei, i per tant se li va donar cristiana sepultura en una capella a la localitat de Leicester, un edifici que més tard va desaparèixer. Van passar més de 500 anys, i a principi del segle XXI els historiadors van assenyalar on creien que podien trobar-se les despulles del rei, si és que encara hi eren. El lloc assenyalat era un aparcament de cotxes.

El 2012, una excavadora va trencar l’asfalt a la recerca del darrer rei mort en batalla i s’hi va trobar una tomba. Dins hi havia un esquelet d’època medieval amb evidents mostres d’haver pertangut a un personatge geperut. Per comprovar si era ell, es van fer anàlisis d’ADN a un descendent del rei, que de fet no vivia gaire lluny i que ja no era noble ni aspirava a cap tron, sinó que feia de professor. Els tests van confirmar que els ossos, amb una probabilitat del 99,99%, eren del llegendari monarca. Bingo.

Atesa l’expectació nacional i mundial que va causar la troballa, les autoritats van decidir erigir un museu al mateix lloc on s’havia la tomba. El museu va obrir el 2014, i s’hi pot veure la història del rei, el mite forjat a partir del personatge de Shakespeare, la història del descobriment i, és clar, la nova tomba reial.

Vaig visitar el museu l’any 2015 amb el meu fill Jofre i el meu amic Brian, originari de Leicester i que, segons ens deia, havia estacionat el cotxe moltes vegades a l’aparcament on ara hi ha el museu, per tant, ben bé damunt del cadàver reial.

Després, vam anar a l’estadi King Power a veure el partit de la Premier League entre el Leicester City i el West Ham. Els locals van guanyar 2-1. El Leicester, un equip que havia estat molts anys en la segona divisió, havia pujat a la Premier precisament el 2014, el mateix any que es va obrir el museu. Va guanyar la lliga anglesa de manera inesperada la temporada 2015-16, de la mà de Claudio Rainieri, amb un pressupost baix, tot colant-se a la festa dels grans equips, sense que ningú l’hi hagués convidat. A la ciutat anglesa, algunes veus van dir que el rei sortit de la tomba els va donar sort per guanyar la lliga, tot fent un miracle per redimir-se de la malvada vida que havia portat i el van santificar figuradament. Sant Ricard III havia parlat de la manera més actual de manifestar-se que hi pot haver avui dia: el futbol, la religió del nostre temps.

A Girona, la història del Leicester la vam tenir present la temporada que ha acabat, i els periodistes en alguns moments es van estar preguntant si l’equip podria fer un Leicester. Però l’equip gironí ho tenia més difícil que l’equip anglès: a Girona, no hi havia cap rei per desenterrar, i a Anglaterra, els àrbitres no són protagonistes cada cap de setmana, ni existeix Real Madrid TV.