Barcelona, malson d’estiu

Les pel·lícules de terror acostumen a tenir seqüeles. Els productors volen esprémer l’èxit de taquilla que genera sortir del cinema amb l’adrenalina disparada, els nervis a flor de pell i una suor freda recorrent l’espinada, i programen segones parts. Les segones parts, però, no acostumen a ser bones; en canvi, la que es desenvolupa en aquesta crònica, continuació de la publicada el passat 19 de juny on s’explicava el naixement d’un narcopís a Ciutat Vella de Barcelona, és tant o més impactant que la primera.

Aquest tipus d’històries acostumen a arrencar amb un tràveling sobre una comunitat tranquil·la, on es respira benestar, harmonia, res que faci témer el pitjor. Això és el que el ciutadà experimenta quan s’acosta al carrer Carders, una artèria principal de l’alegre i turística Ciutat Vella, que transcorre paral·lela al conegut carrer Princesa. Aquests dies d’estiu calorós, el sol ho inunda tot, la gent hi passeja sense pressa, seu somrient a les terrasses dels bars o entra i surt dels comerços o locals de restauració multicultural.

Tot hi és aparentment happy i muticulti, a Carders. Tot? Tot no. Res fa pensar que a l’interior del bloc del número 16, un edifici cuidat, rehabilitat, els veïns hi continuen lluitant aferrissadament per tal que el fet quotidià de tornar a casa i traspassar el portal suposi un acte rutinari de confort i seguretat propi del que reingressa a la llar, i no l’inici d’un malson com el que entra en un forat negre, desconegut, ple de perills.

Tota pel·lícula té un desenllaç, i aquesta que semblava haver-se enredat en un nus irresoluble perquè els veïns estaven desesperats en constatar que des del passat 13 de juny la policia no els solucionava el problema de l’ocupació delictiva del 4t 1a per destinar-lo a un narcopís, va fer ahir al matí un brusc i definitiu canvi de guió.

Fa uns dies, l’ocupant havia rebentat a cops la paret de la cuina que comunica el pis on havia entrat amb el 4t 3a, també desocupat. Alertats pel soroll, els veïns van avisar els Mossos, que hi van anar però davant l’absència de denúncia dels propietaris del pis que s’havia violentat, no van poder fer res. Ahir, uns cops eixordadors van tornar a fer embogir els veïns. Nou avís a la policia, que aquest cop va sorprendre l’ocupant, amb un col·lega, i una serra radial a les mans, intentant perforar la paret que, des del terrat, comunicava amb un altre pis buit, ara el 4t 2a.

Sorprès in fraganti en un delicte de violació de domicili, els agents van poder fer fora l’ocupant, moment somiat des de feia tres setmanes pels veïns, que van córrer a mobilitzar-se. Uns van ocupar la porteria, lligant el portal amb un cadenat, fent guàrdia amb un bat de beisbol i cridant amics i coneguts a ajudar-los en la vigilància, per si tornava l’individu, que va tornar... Un altre va córrer al passeig de Sant Joan a comprar totxanes, i un tercer donava un cop de mà al paleta per tapar l’esvoranc que comunicava amb el terrat, i la porta d’accés al pis ocupat. Tots van esperar pacients l’arribada del serraller, que era a València, i que va acabar canviant el pany del carrer i posant-ne un d’alta seguretat.

Ara tots tres pisos del quart estan tapiats. El portal és aparentment infranquejable. Ha tornat la pau a Carders 16, o almenys això esperen els veïns. Ningú vol tercera part.