Sona Cuixart
La Fundació Cuixart de Palafrugell acull aquest estiu una de les programacions musicals més singulars i valuoses
Limitar la pintura a una activitat plàstica i una valoració visual és com condicionar la poesia a la quadratura de la mètrica i l’exercici de la síntesi. No són pocs els pintors que a l’hora d’efectuar un traç deixen impressionat un acord, una melodia, un ritme. En les obres primigènies de Picasso es pot sentir el ragtime de Stravinski; les pintures de Miró contenen l’essència gymnopèdica de Satie, i cert primitivisme de Barceló ens connecta amb el Camarón més ancestral. D’aquesta manera Modest Cuixart, exponent que convindria revalorar a partir de l’abstracció i l’informalisme, també ha deixat en els seus quadres pentagrames ocults que concedeixen un valor afegit a la seva obra més enllà de la mirada. Cal no oblidar que com a fundador de Dau al Set, músiques com el jazz, el tango o el flamenc van conviure-hi com elements d’inspiració. Per tot plegat representa tot un exemple de coherència i de justícia artística que sigui el pati de la Fundació Cuixart de Palafrugell l’espai que aculli aquest estiu una de les programacions musicals més singulars i valuoses que es poden assaborir a la Costa Brava. Un mosaic de concerts que estableix un cordó sanitari en relació a la foguera de vanitats que caracteritza el negociat de festivals que torpedinen el territori. Aquest dissabte, sense anar gaire lluny, la imponent Susana Sheiman, portarà al seu terreny el llegat d’una de les grans dames del jazz com va ser Carmen McRae. El proper dia 20, més jazz al rebost a càrrec d’un novíssim com és el pianista Josep Suquet en format trio. La celebració segueix a l’agost amb quatre sessions d’aquelles que es fan imprescindibles: el dia 3, la senegalesa Mariaa Siga com a paradigma de l’africanitat universal; el 10, la volcànica Myriam Swanson sota el perfum de Magnolia; el 24, la cubana Telva Rojas sublimant el gènere del bolero, i el 31, la flamenca Mariola Membrives i les digressions guitarrístiques de Javi Pedreira transportant el cançoner de Lorca fins al segle XXI. I mentre el món sona sota l’olivera dels Cuixart, el visitant també pot complementar la seva excitació fent una ullada a les quinze obres que el músic Manolo García manté exposades a la galeria del mateix espai fins al proper 5 de setembre. Pintures que en el seu cas pretenen reflectir com “la calma es troba en el pol oposat a la temença i el desig”.
