Lletra petita
Oportunitats
L’eliminatòria d’ahir de l’Eurocopa se la va endur qui va aprofitar les oportunitats de gol, entre un equip amb jugadors francesos que no han tingut por de fer campanya contra la ultradreta, i un amb espanyols en què els millors jugadors són fills de la immigració que bona part de les autonomies no volen acollir. Aprofitar oportunitats, com fa bona part de la justícia estatal per evitar que l’amnistia s’acabi aplicant. Més i tot amb la impunitat de què disposen per desviar investigacions cap a delictes inversemblants com el d’alta traïció, com s’entesta a mantenir obert el jutge Aguirre. El cert és que davant del o caixa o faixa del Tribunal Constitucional (TC) o del de Justícia de la Unió Europea(TJUE), els magistrats comencen a plegar veles en casos com el del Tsunami o els elevaran prejudicials a Europa per mirar d’allargar investigacions i mantenir el màxim d’activistes empantanegats i pendents de la seva defensa, en lloc de sargir diferències entre ells, per exemple. La qüestió era atemorir l’independentisme i esgotar-lo. Perquè a mesura que els amnistiats o investigats van passant plana de les conseqüències de l’1-O, van encetant nous camins i oportunitats. Marta Rovira n’és un exemple, perquè amb la seva probable tornada entomarà la crisi d’ERC de primera mà, el que implica donar suport a un govern d’Illa i al canvi de lideratges. Com comença a albirar-se també, que aquest viatge l’haurà d’afrontar Puigdemont i Junts.
La trobada indepe de Waterloo de diumenge passat exemplifica que davant de noves cruïlles, caldran nous camins, amb recels pel que ha anat succeint des del 2017, però sembla inexorable la nova etapa marcada pel suport, de moment, al president del govern estatal, també perseguit pel lawfare judicial. No sembla que cap dels activistes o líders represaliats del procés hagin perdut conviccions, més aviat el contrari. Una altra cosa serà la seva capacitat de fer passos al costat o de contribuir que d’altres engresquin l’electorat que els ha anat abandonant.