Quan la ciutadania fa miracles

Ningú diria que darrere una paret de maons d’obra vista formant un angle que deixa al descobert un petit solar terrós, una mica descuidat, una paret colonitzada per grafiters i artistes de carrer, feu de coloms i altres aus urbanes, ningú diria que darrere aquest paisatge urbà que convida a pensar en un cert abandonament suburbial, s’hi amaga un petit gran miracle de la ciutadania i la cultura de la ciutat de Barcelona.

Les conquestes ciutadanes són triomfs que acostumen a perdurar en el temps, per sempre més, com les llavors que l’atzar, i també el vent, porten a fer arrelar en un terreny inhòspit i allí acaben prenent una forma formidable, un arbre alt i frondós que projecta una ombra confortable, un espècimen enveja de les llavors porugues que no van voler emigrar del seu tros.

En aquest cas la llavor es diu Xavier Basiana i l’arbre resultant, Nau Ivanow, que és un espai amb nom de trama russa però que res te a veure amb conspiracions polítiques, ni imaginacions judicials, sinó que es tracta d’un lloc meravellós perquè la creació vinculada a les arts escèniques hi creixi i s’hi multipliqui. La saó de tot plegat, l’aigua fina de pluja que ha permès que arrelés un projecte així en un barri com el de la Sagrera és, precisament, el barri mateix i la seva gent, que són els que ho van voler. I entres aquests, l’arquitecte i fotògraf Basiana, que va comprar l’edifici que havia estat una fàbrica de pintures de Victor Ivanow Bauer.

La Nau Ivanow, gestionada amb diner públic de l’Ajuntament, i el veí Espai 30 Ateneu Sagrerenc, només podien néixer en un barri com el de la Sagrera, de la mateixa manera que només de l’esperit de conquesta de la gent de Nou Barris podia sorgir l’Ateneu Popular. El de la Sagrera és un colze de Barcelona del qual avui se n’hauria de parlar molt poc, o quasi gens. No caldria cantar les excel·lències d’aquest lloc pacífic perquè si corre la veu, carrers com el d’Hondures o el de la Ciutat d’Elx deixaran de respirar la pau que avui els empara. Són, només, carrers d’una ciutat, amb els seus bars, petits comerços de proximitat, arbres i bancs per al descans dels veïns, cases i cotxes aparcats, sense estrangers que ho atapeeixen tot. No és casualitat que la Ivanow estigui a la Sagrera. L’entorn calm del barri confereix un coixí de confort al lloc, com l’embolcall que protegeix les obres d’art en un trasllat, com l’abraçada invisible però sempre present d’una mare a l’infant que es fa gran.

La Sagrera és per als sagrerencs, que la reivindiquen, fins i tot, penjant als balcons banderes de la seva festa major. Aquestes banderes es veuen des de l’interior d’una de les sales d’assajos que aquests dies ocupen una de les sis companyies teatrals que estan treballant els seus muntatges a la Nau Ivanow. Sí, sis projectes teatrals en gestació mentre la ciutat s’escarxofa amb els espectacles programats pel festival Grec. Mentre els barcelonins comencen a aquietar-se al ritme xafogós de l’estiu i de les seves propostes culturals, aquesta singular indústria de la creació no abaixa el ritme constant, infatigable, perquè les dinàmiques creatives són això, dinàmiques a les quals cal donar forma i no pas descans estiuenc. Hi ha somnis d’una nit d’estiu, però els somnis dels nous espectacles no descansen i allí neixen i s’hi fan grans.