Què busqueu? Què trobeu?
Són les preguntes més habituals que rebem els arqueòlegs quan estem treballant en una excavació. Com que la major part de les vegades aquesta feina es fa en espais públics i oberts, resulta inevitable que la gent que passa a prop nostre se senti encuriosida i s’aproximi a veure què fem. Sentir curiositat no és res de dolent: és una qualitat que es troba en la base de tot coneixement. A més, això de remenar i buscar sota terra sembla que és una “afecció interessant” per a moltes persones. De fet, trobar “tresors” forma part de la nostra cultura popular, de contes, relats i llegendes que ens han explicat, i de pel·lícules que hem vist. Per això “sofrim en silenci” i entenem aquestes interpel·lacions en el treball.
Heu de saber que quan els arqueòlegs estem en una excavació, amb el pensament i el cos capficat en allò que fem, atents i pendents de tota una sèrie de registres exhaustius i minuciosos, que requereixen concentració i esforç, físic també, ens costa una mica aixecar el cap i respondre a aquestes preguntes, sobretot quan es plantegen amb un to un punt saberut. No és que no vulguem atendre, és que aleshores se’ns presenta un “esforç extra”.
El que encara és pitjor és quan alguns afegeixen a les referides preguntes: “Què trobeu de bo o de valor?” Què us sembla que significa bo i valuós en aquest context? En el nostre treball aquests adjectius tenen un altre significat del que hom normalment es pensa. Com sempre dic, els arqueòlegs fem història a partir de tots els testimonis que ens arriben del passat, per més petits o simples que siguin. Nosaltres “no busquem coses”, sinó que les que trobem les analitzem i les estudiem en el context espacial i temporal en què apareixen, i a través d’elles intentem reconstruir, metodològicament, molts aspectes de la vida dels nostres avantpassats.
Quan us ensopegueu amb uns arqueòlegs treballant penseu en tot això que us explico. Penseu que sí que ens agrada compartir amb tots vosaltres el coneixement que hem adquirit, però necessitem el nostre temps d’anàlisi i reflexió. Sabeu d’altres casos en què s’abordi els professionals d’aquesta manera tan directa i immediata?
