La intel·ligència emocional a les xarxes socials

La intel·ligència emocional (IE) ha esdevingut molt rellevant en l’última dècada. Un dels primers a parlar-ne va ser Daniel Goleman, que, en el seu llibre del 1995 Emotional Intelligence, va popularitzar el concepte argumentant que la IE podria ser més important que el coeficient intel·lectual (CI) en la determinació de l’èxit personal i professional. No obstant això, en l’era de les xarxes socials, aquesta intel·ligència emocional tant pot promoure l’empatia i la comprensió com podria ser perillosa.

La IE es defineix com la capacitat de reconèixer i entendre les nostres pròpies emocions i les dels altres, abastant autoconsciència, autoregulació, motivació, empatia i habilitats socials. Les xarxes socials han revolucionat la comunicació, amb avantatges i inconvenients relacionats amb el seu ús.

Alguns dels avantatges de la presència de la IE a les xarxes poden ser l’empatia i la connexió emocional que permeten compartir experiències i emocions, creant comunitat (moviments com #MeToo i #BlackLivesMatter han generat consciència i acció social). El suport i l’acompanyament que es poden trobar en espais segurs per a l’expressió emocional dins les xarxes. I l’educació i/o sensibilització on hem observat una democratització del coneixement –les xarxes son zones de fàcil accés per gairebé tothom.

D’altra banda, alguns perills observables serien la manipulació i la dependència, en què la cerca de validació constant pot afectar la salut mental i generar ansietat i baixa autoestima. La desinformació i que, encara que sembli un acudit (o impossible), hi ha massa personal no qualificat per parlar de salut mental i/o d’IE poden generar conflicte. Finalment, la pèrdua de privacitat emocional que representa el fet d’estar sotmès a l’exposició constant d’emocions també és un dels inconvenients de la sobreexposició de la intel·ligència emocional a les xarxes.

Per poder aprofitar els beneficis i mitigar els perills de la IE dintre del nostre paisatge digital més proper i actual, podríem tenir en compte les següents estratègies:

1. Educació i alfabetització digital, dissenyant i ensenyant a tenir un ús més responsable i conscient de les xarxes.

2. Regulació i polítiques per protegir els usuaris de la manipulació emocional i la desinformació.

3. Fomentar l’autoconsciència i l’autoregulació promovent pràctiques com la meditació, el mindfulness i la teràpia.

4. Desenvolupament de comunitats de suport, creant espais en línia segurs i respectuosos.

(*) Educadora a una comunitat terapèutica per a adults drogodependents. Col·legiada número 31923 del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya