Opinió

Ombres d’estiu

‘Caro diario’: Pasolini

Mentre, a Caro diario, Nanni Moretti volta en Vespa per Roma comenta que, a l’estiu, quasi tots els cinemes de la ciutat estan tancats i que, en tot cas, només s’hi exhibeixen pel·lícules tipus Sexe, amor i pasturatge o de terror, com ara Henry, retrat d’un assassí, la qual va a veure sentint-se incòmode per com es recrea gratuïtament en la violència. Després llegeix una hipotètica crítica que lloa el film amb una retòrica que fa que es pregunti si qui ho ha escrit no sent cap remordiment que l’impedeix dormir. Tot seguit, Moretti fa present Pasolini, que va abordar políticament la violència (els cossos humans abusats per formes de poder) i en va ser víctima. Es pregunta com és que no ha anat mai al lloc on van matar-lo. Aleshores, un llarg tràveling el segueix en part del seu trajecte en Vespa (passant al costat del mar, on la gent es banya) fins arribar a la platja d’Òstia, on uns feixistes impunes van assassinar Pasolini. Arribat al lloc, es mostra una escultura en memòria del poeta i cineasta quasi abandonada: em consta que s’hi ha posat remei. És un fragment serenament emotiu mentre sona The Köln Concert, de Keith Jarret. Al segon capítol, Isole, Moretti se’n va cap a les volcàniques illes Eòlies per trobar-hi un amic. M’agradaria parlar-ne, però quan arriba a Lipari (abans d’anar a altres illes, com ara Stromboli, on el volcà ha tornat a explotar) ja hi ha un aire tardoral. En el tercer, Metges, s’inspira en una experiència pròpia: el seu periple clínic a causa d’un limfoma. Caro diario va fer-la després de curar-se. Al final, ens diu que li han aconsellat beure un got d’aigua en començar el dia. Beu aigua i obre molt els ulls, plens de vida: Il sol dell’avvenire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.