Lletra petita
‘Gibraltar es español’
De l’esport sobra pràcticament tot el que no són els esportistes i el que són capaços de fer a base de talent, preparació, il·lusió i molt esforç. La resta no hi té res a veure. Som a pocs dies dels Jocs Olímpics, una idea sublim, romàntica, amb un munt d’històries impagables, de rivalitat, de superació personal, de camaraderia, de competitivitat i de globalització, si no fos perquè està posseïda i degradada pels estats, les banderes, la propaganda i la utilització política del carisma dels esportistes i el poder d’atracció de les seves conquestes. El futbol és encara pitjor, perquè hi afegeix més fanatisme i més irracionalitat. Els futbolistes de la selecció espanyola han fet una Eurocopa excepcional. Han jugat millor que la resta, han competit millor que cap altre, han superat les grans potències (Anglaterra, França, Alemanya..., Itàlia i Croàcia), han guanyat tots els partits, han estat el millor equip i també han guanyat els premis individuals. Han estat admirables i són una inspiració pel que han fet, no pas per com són, com parlen, com pensen, com opinen, ni com celebren els èxits. La resta –l’exemplaritat, els valors o els simbolismes– és pur muntatge de l’establishment i dels aparells de propaganda per vehicular les passions humanes i tribals, per cohesionar les files i per reforçar el tinglado que tenen muntat. Espanya no era pitjor país després del fracàs dels tres últims mundials, a Qatar, Rússia o el Brasil, ni és millor ara després de l’Euro. Els seus futbolistes s’han combinat per fer possible el somni esportiu, però el seu Estat segueix tan corcat com fa un mes i les seves nacions continuen encadenades per un projecte unitari d’espoli econòmic, d’assimilació cultural i de substitució lingüística... Això no canvia i, naturalment, per molt que cantin el contrari, Déu no és espanyol i Gibraltar tampoc, primer perquè els gibraltarenys no ho volen i després perquè Felip V, el rebesavi de Felip VI, hi va renunciar a canvi de la corona de Castella i la sobirania d’Aragó, Catalunya, València i les Illes. Si volen revisar el Tractat d’Utrecht, endavant, revisem-lo del tot.