Reivindicació de la cassolada
D'AVUI.cat
La matinada del 20 de març del 2003 va començar la guerra de l'Iraq. Els governs dels Estats Units i de la Gran Bretanya, amb el suport de l'espanyol, van iniciar una acció bèl·lica que tenia com a objectiu demostrar l'existència d'armes de destrucció massiva al règim de Saddam Hussein i constatar la relació del dictador iraquià amb la xarxa terrorista d'Al-Qaida.
Deixant de banda que ni el primer ni el segon objectiu encara no s'han assolit, és molt probable que l'expresident Aznar tingui raó i que a l'Iraq es visqui millor ara que fa cinc anys, tot i que la loteria diària de l'atemptat suïcida ho posa força difícil. Al capdavall, el que ha aconseguit la intervenció militar ha estat la caiguda d'una cruel dictadura i la seva substitució per una feble democràcia que depèn en cos i ànima del suport militar nord-americà.
Ara Aznar diu que ho tornaria a fer, que considera encertades les seves decisions i que tot ha estat a fi de bé. És el que esperàvem d'ell. Malgrat tot cal recordar que fa cinc anys bona part dels habitants de Barcelona van retirar el seu aval a la política del president espanyol. Aquelles cassolades no van evitar la guerra, però el seu efecte encara és vigent: Ens estalvia sentir-nos responsables de l'atzucac.
