L’eix dels bots
Hi ha moments que resulta altament difícil controlar la direcció del vehicle
No sé si darrerament han circulat per l’eix transversal i han fet el recorregut entre Girona i Lleida o a la inversa, però per si de cas han d’anar-hi comencin a mentalitzar-se que avui viatjar per l’eix és com anar a les fires i pujar en aquella atracció que s’anomenava Saltamontes. Perquè no pares de fer bots durant tot el trajecte per l’estat irregular del ferm! Fins i tot hi ha moments que resulta altament difícil controlar la direcció del vehicle. O sigui que no ens diguin només que els conductors hem de tenir prudència, com ha recordat els darrers dies el director del Servei Català de Trànsit, sinó que reconeguin que el manteniment de les infraestructures viàries en aquest país és equivalent a zero.
Les xifres ho avalen. Tenim més accidentabilitat que la majoria de països que gasten diners en el manteniment i la reparació de les seves carreteres i de fet, dia sí dia també, veiem com les patacades o els accidents col·lapsen la majoria de les nostres vies, i l’eix no n’és una excepció. Els mateixos empresaris han posat el crit al cel al·legant que el dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya supera ja els quaranta mil milions d’euros.
No es pot córrer només a tallar la cinta i fer la gran inauguració. Cal pensar en l’endemà, en com, qui i amb quant mantindrem aquella via si no volem lamentar-ho després. I qui diu via diu xarxa ferroviària, o edificis públics com ara escoles i centres sanitaris. Per si no se n’havien adonat, tenim el país fet un nyap fruit d’anys i anys sense governs amb criteri i sense un euro als calaixos públics, però també sense la voluntat i la capacitat mínima per gestionar les infraestructures.
Si enguany volen anar a fires, vagin a l’eix transversal. S’ho passaran bé, encara que els mínims nivells de seguretat no estan garantits. El director general del ram hauria de recomanar als seus companys de l’administració que es posin les piles, que deixin de fer volar coloms i comencin a arreglar allò que porta dècades sense cap inversió i, evidentment, sense cap mena de manteniment. Però, és clar, botar és gratis.
