Opinió

Som 10 milions

Estiu: quilòmetre zero (2)

Correu el perill d’enamorar-vos del Pallars Jussà, la reserva natural del silenci i la calma

Si en el meu darrer article us parlava de la vall d’Àger, d’un paradís a tocar de casa, agafeu-vos ben fort perquè el viatge continua fent pujada. Ens n’anem al Pallars Jussà, un lloc on no entenen de contaminació, de turisme massificat ni tampoc de retencions quilomètriques. Ara que ningú no ens escolta i que estic convençuda que em sabreu guardar el secret, el Pallars Jussà és la reserva natural del silenci i la calma. I un advertiment important: correu el perill d’enamorar-vos del Jussà. Després no vull retrets. Esteu advertits. Si fugim de les poblacions més grans com Tremp o la Pobla de Segur, la munió de poblets, petits com un mocadoret de fil, on el temps s’escola lentament, us deixarà bocabadats. Un territori que durant l’època medieval era terra de frontera i on es fa evident un ric patrimoni de profunda empremta arquitectònica militar, amb les torres de defensa estratègicament bastides per tota la serralada del Montsec. Puntals assentats en roca com el castell de Mur (i que amb la col·legiata de Santa Maria, formen un conjunt monumental), que senyoreja la conca de Tremp i l’embassament de Terradets, són un referent d’una terra per on s’ha passejat el més gran senyor de frontera que mai hagi existit: l’Arnau Mir de Tost. La Ruta dels Castells de Frontera ens ofereix la possibilitat de poder gaudir del ric llegat que l’arquitectura de l’edat mitjana va deixar en aquest racó del nostre país. Construccions defensives emplaçades en indrets de paisatges privilegiats, amb personalitat pròpia i empeltades per la força dels blocs de pedra que basteixen les seves estructures totèmiques. A banda del castell de Mur, que gràcies a la seva rehabilitació llueix magnífic senyorejant des de dalt de la muntanya, també el d’Orcau (que s’aixeca fins a més de 100 m per sobre del poble que li dona el nom, i tot i que no és tan conegut com el de Mur i que de la seva antiga església romànica només en resten l’absis i el mur de tramuntana), us fascinarà per les meravelloses vistes de la conca de Tremp i la conca Dellà. Sense abandonar la conca Dellà arribem al castell de Llordà, la residència senyorial que millor s’ha conservat a Catalunya i que, segons s’explica, l’any 1033, l’amo i senyor d’aquestes contrades, protagonista indiscutible de l’expansió del comtat d’Urgell per aquestes terres de frontera sota dominació àrab, comprà al comte Ermengol. El territori, conscient del seu patrimoni, fa vint anys que organitza el Festival del Romànic i Castells de Frontera, per tal de donar a conèixer els castells i les esglésies, d’una bellesa extraordinària, com la de Santa Maria de Llimiana o la de Covet. Tot i que enguany ja feu tard (el passat dia 21 el Festival 2024 va finalitzar amb un concert memorable per part de la Coral del Conservatori de Sant Cugat, dirigit per Raimon Romaní, amb l’estrena mundial del Parenostre del musicòleg Xavier Baulies), apunteu-vos les dates perquè, el proper estiu, no us ho podeu perdre de cap de les maneres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.