El que ens espera

Museísticament parlant, aquest final d’any serà calent a Barcelona. Tornarem de vacances, si és que en podem fer, i sense poder ni posar ordre a l’agenda obrirà la biennal Manifesta a dotze municipis. Qui va tenir la brillant idea d’inaugurar-la un 8 de setembre? La data és l’anècdota. Ja en parlarem. A l’hivern descobrirem per fi la nova exposició permanent del Museu del Disseny (perdó, del Dhub), aquella que ha fet desterrar les col·leccions històriques d’arts decoratives catalanes per casposes. També en parlarem. I en algun moment el regidor Xavier Marcé ens haurà d’explicar quin pla té per al centre d’art de la Fabra i Coats, des de fa mesos sense direcció. Potser quan la Manifesta del Bienvenido, Mister Marshall tanqui podrem començar a ocupar-nos dels nostres problemes. Mentrestant, deixem lliure aquesta columna (tornarem al setembre) amb una bona notícia. El Museu d’Història de Barcelona té nou director, Carles García Hermosilla. El sector està content, diria que molt content. El procés per escollir-lo va començar malament, amb unes bases de pena (no calia que el perfil fos de professional dels museus), es va redreçar a temps i finalment ha guanyat una persona que inspira confiança per regenerar l’equipament. García no ho tindrà fàcil. Però, què ho és en el món de la cultura?