L’orgull de ser del Pont Major

L’associació de veïns i veïnes del Pont Major va treure el mes passat una revista en paper que ha distribuït per totes les llars del poble, a tots els equipaments i que també ha portat a les biblioteques de Girona. Som del Pont vol reivindicar el sentiment de pertinença i l’orgull de barri, parlar dels veïns i veïnes, de les entitats i els equipaments, dels problemes i de les possibles solucions, dels actes lúdics, culturals, esportius o socials que fan barri i que contribueixen a aquest orgull de ser del Pont Major, de sentir-se gironins però encara baixar a Girona. La revista, de 48 planes, fa goig i tindrà continuïtat. Segons expliquen Josep Maria Castanyer i Roger Casero, president i secretari de l’AV, la voluntat és que el número 2 surti el mes de gener i que reculli tot el que ha passat al barri en els darrers sis mesos, incloent-hi l’inici de curs i els actes relacionats amb Nadal. I la voluntat de l’associació és que aquest format es mantingui en el temps.

El Pont Major és un barri situat entre Montjuïc, Pedret i Campdorà o, per dir-ho d’una altra manera, entre el riu Ter, que el travessa, i la muntanya de Can Simon o Can Ribas. De fet, segons van explicar el president i el tresorer en una entrevista en el Té de tot, de la Televisió de Girona, fins a l’any 63, el barri del Pont era un espai urbà molt petit, amb tres carrers: el del Pont Major, el del Comerç i el de Mossèn Pere Rabat, que donava a la plaça de l’Om. La resta del barri pertanyia al municipi de Sant Daniel. Josep Maria Castanyer explica que el Pont Major era com una petita Llívia, ja que era un barri de Girona però per arribar-hi havies d’entrar a Sant Daniel. De fet, fins al final dels anys vint del segle passat, la carretera de França passava per Pedret i el Pont.

Una voluntat dels redactors de la revista és recuperar la història del Pont Major, perduda per la crema de papers en la guerra del 36. A finals dels anys setanta hi havia hagut una revista, i des de sempre es feia un programa de la festa major en què hi havia referències històriques, però ara Som del Pont ho farà de manera sistemàtica. També han endegat un documental per recuperar la memòria de la gent gran, de la mateixa manera com ja se’n va fer un sobre el patrimoni arquitectònic modernista vinculat a les destil·leries.

Som del Pont neix amb la voluntat de dinamitzar el barri, explicar-lo i fer-ho mitjançant la veu dels veïns i les entitats, explicant l’actualitat i les activitats dels equipaments, serveis i entitats del barri, però també les vivències i records, aquells “bocins d’història”, com diuen al primer editorial. En aquesta primera revista, que ha estat molt ben acollida per la ciutadania, es parla de la Colla de la Gegantona del Pont, que ocupa la portada, i de l’Associació La Sorellona, i, pel que fa al tema de vivències, un dels protagonistes és Josep Brugué i Gelada, un dels motors de l’associacionisme del barri i que durant 40 anys va ser l’ànima del Pontenc Club Esportiu, on va ser secretari general, tècnic, tresorer, encarregat de material i fins i tot massatgista. I les vivències de Josep Maria Castanyer Darnés i de Gemma Vila i Brunsó. I els Contrapunts, la mirada crítica de Joan Pallàs. Una revista de barri que vol fer barri i reivindicar l’orgull de ser del Pont Major.