De l’aigua en farem vi

El castell de Sant Martí Sarroca és un espai emblemàtic del Penedès. Juntament amb l’església romànica de Santa Maria, restaurada l’any 1906 per Puig i Cadafalch, forma un dels conjunts medievals més preuats de la vegueria per la seva centralitat i perquè històricament ha estat escenari d’acords i pactes de llarg recorregut. És aquí on es va signar el conegut Pacte de Sant Martí, que acabaria configurant un nou marc de relació entre les capitals de les comarques que ara formen la vegueria Penedès.

El castell dels Santmartí va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V el 1714, davant les quals van capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona, i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d’aquell poble, en una acció cruelment devastadora.

Aquesta setmana el castell de Sant Martí ha tornat a fer història. La sala capitular ha acollit els integrants d’un pacte transcendental: la constitució de la Comunitat de Regants del Penedès. L’acord ha de permetre donar una solució en èpoques de sequera per a un territori de prop de 25.000 hectàrees de terres de secà. Es tracta de garantir la disponibilitat d’aigua per fer reg de supervivència a les vinyes amb l’aprofitament d’aigües de la capa freàtica, aigües regenerades o reutilitzades. El projecte, avalat per la Generalitat, es va presentar públicament dimecres, amb el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, al capdavant. El conseller va assegurar dimecres que, amb aquest primer pas, el Penedès té ja una solució als problemes derivats directament del canvi climàtic que posen en perill el paisatge històric i una de les principals fonts d’ingressos de la zona a través de la indústria del vi.

L’acord de creació de la Comunitat de Regants és històric pel que suposa en una zona on tradicionalment no es rega la vinya, però a més, per al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, la proposta per al Penedès té un doble valor, ja que l’aigua que es farà servir no prové de cap riu ni embassament, sinó del reaprofitament d’aigües fins ara rebutjades.

Per poder-ho fer, ja s’han identificat algunes depuradores o estacions de tractament d’aigües on hi ha volums d’aigua disponible. Es tracta que la Comunitat de Regants demani aquestes aigües i les distribueixi entre els regants, un cop s’hagin construït les infraestructures necessàries per poder fer arribar l’aigua a les vinyes.

Amb aquesta aposta, la Generalitat deixa clar que abandona la proposta de fer arribar aigua dessalada per garantir el rec de supervivència a les vinyes, i es decanta per una solució més sostenible. Garantir l’aigua sense malbaratar recursos. I queda clar que la cèlebre frase “...i de l’aigua en farem vi” no està, en realitat, tan lluny de la realitat com d’entrada pugui semblar.