Lletra petita
Neoturismefòbics
“Qui ha de gestionar la massificació turística? Perquè els qui l’han generat, ara reclamen redirigir-la i potser caldria una visió més social de la gentrificació
La presència massiva de visitants gaudint d’allò que és agradable s’ha de regular, sens dubte, tot i les molèsties que generi o la murga que implica a vegades en accedir allà on fa anys anàvem sense restriccions. Tant si és al parc Güell com si és Valarties o els gorgs de Campdevànol. Catalunya va rebre l’any passat 15 milions de turistes, el doble de la població resident, i gairebé la meitat venen entre juny i setembre, perquè resulta molt complicat desestacionalitzar un turisme basat en el bon temps. No estranyen, doncs, les primeres manifestacions i protestes contra una massificació –la darrera, a Palma diumenge– que dispara els preus de l’habitatge i complica la vida als pocs veïns que resisteixen. La qüestió és com regular el flux, què fer amb els guanys que generi, però també una variant que fins ara no es qüestionava: qui ha de fer-ho? L’alcalde Collboni vol apujar el recàrrec sobre els creueristes, el president Clos dels hotelers de Barcelona considera que el turisme ha tocat sostre i cal rebaixar xifres, com la Cambra de Comerç i més veus en aquesta línia del sector turístic... Però si són ells els qui ens han dut a aquesta situació, els qui s’han plegat al MWC, a la F1 circulant pel passeig de Gràcia, a la Copa Amèrica o el que faci falta! Són els responsables turístics de les darreres dècades els que han destinat tots els diners de la taxa turística a promoure encara més la ciutat, en lloc de destinar-ho a habitatge social, per exemple, o a reservar solars per als residents abans que siguin expulsats... I ara reclamen frenar la massificació, quan el sector hoteler ja s’ha enriquit tot allò que ha pogut, i les kellys que netegen habitacions han de viure tres comarques més enllà per poder pagar-se el pis i intenten arribar cada matí al centre en la gimcana de Rodalies. Potser que en la gestió de la massificació hi hagi algun accent social. Perquè el que era entranyable i acollidor, com veïns de Gràcia preparant la decoració dels carrers, acabarà essent veïns fugint a l’agost, com els parisencs amb els Jocs Olímpics.
