Lletra petita
9.007 places MIR
“Eliminar la nota de tall i que es pugui accedir a plaça amb un suspens catedralici potser permetrà adjudicar totes les places però farà baixar la qualitat assistencial
Aquestes 9.007 places de metges residents és la dada esbombada a so de bombo i platerets pel govern espanyol, acompanyada de l’afirmació que es tracta de la convocatòria de places MIR més gran de la història. És veritat, però anem a pams. Són 9.007, són un 2,9% més i són un 40% més que el 2018. Que bé que ens cuida el govern espanyol!
Ca! Incauts! Primer toca saber quants n’arriben a Catalunya, que cadascú se’n sent del que li és proper. Mentrestant alertem que, al costat de la positiva creació de l’especialitat d’urgències, a l’assistència primària (medicina familiar i comunitària, se’n diu) s’hi destinaran 2.508 places de residents, 16 més que en la convocatòria anterior. Si donem per bo el càlcul que primària té un dèficit estructural de 2.500 facultatius, a aquest pas potser el dia del judici final estarem al dia.
Els més posats en la matèria recordaran que en l’última tria de MIR, a Catalunya van quedar vacants 97 places de metges de família, que no es van ni acabar de cobrir després de passar el rasclet per sota de la nota teòrica de tall (dit d’altra manera, es van oferir als suspesos). Doncs perquè no torni a passar, la solució enginyosa del Ministeri de Sanitat que comanda l’anestesista Mónica García és, directament, eliminar la nota de tall, que el suspens deixi de ser obstacle. Tu, metge acabat de graduar, presenta’t al MIR el 25 de gener, que si no tens un zero patatero alguna plaça tindràs. I qui al·legui que un MIR és un metge en formació i que aquesta decisió no perjudicarà la qualitat assistencial, que tingui ben present que per formar un professional hi ha d’haver algú amb temps i disponibilitat per fer-ho. Això no passa ni pot passar en la primària a curt termini. Cada vegada som més, cada vegada vivim més anys i com més anys vivim més estressem el sistema de salut. I mentre els responsables polítics no entenguin que apedaçar no és solucionar, que l’única via és retenir el talent que hem format aquí –amb salaris atractius i càrregues de treball raonables– i captar-ne de fora, el millor que ens pot passar és no posar-nos malalts.
