Mirades
Alerta de la destrucció del paradís
Lluís Costa i Bruno Ferrer estudien el turisme que als anys trenta va arribar a Eivissa amb els ulls de Walter Benjamin
El 1932 el filòsof i pensador alemany d’origen jueu Walter Benjamin va descobrir Eivissa i hi va fer una estada de tres mesos. El 1933 hi va tornar i s’hi va estar sis mesos més. Un temps suficient per enamorar-se de l’illa i al mateix temps, i d’acord amb el seu pensament pessimista, de veure els problemes que l’incipient turisme podria provocar en aquell territori natural i verge. Curiosament eren els ulls del turista Benjamin, que anava curt d’armilla i s’allotjava a casa d’amics i coneguts, els que van alertar del que li podria passar a aquella illa, ara atractiu mundial. I també del que en realitat ha passat no només en aquell paradís de les Pitiüses sinó també a les Balears o a la nostra Costa Brava. Els doctors en història Lluís Costa, de la Universitat de Girona, i Bruno Ferrer, de la Universitat de Puerto Rico, han publicat a Papers amb Accent el llibre La destrucció del paradís? Eivissa, Walter Benjamin i el primer desenvolupament turístic, en què han analitzat els escrits del filòsof alemany i també el que publicaven els diaris de l’època (Diario de Ibiza, La Voz de Ibiza, Excelsior, La Defensa, però també El Dia i La Nostra Terra, de Palma, o Mirador, Iberia i La Veu de Catalunya, del Principat).
Els doctors Costa i Ferrer, ara que s’han produït manifestacions a Eivissa, Barcelona i Girona, estudien aquell primer desenvolupament del turisme a Eivissa des dels ulls de Benjamin i de la premsa de l’època en un moment en què es construeixen els primers hotels que tindran “aigua corrent i electricitat” en la seva primera estada, i l’any següent Sant Antoni ja se li fa “car i insuportable i pensa a fugir d’aquella colònia de turistes estrangers”. Walter Benjamin ja va apuntar reflexions interessants sobre els viatges, els mitjans de transport, i sobre l’anivellament o aplanament de la terra, el que ara en diem globalització.
El llibre de Costa i Ferrer estudia com s’anava transformant l’illa i destaca els debats sobre la necessitat de construir nous hotels però també preservar el patrimoni material i immaterial, el folklore o la roba típica eivissenca. En aquells escrits dels anys trenta ja s’identifica el turisme com un possible “escenari de tensions entre la modernitat representada pel progrés i l’autenticitat o l’aura d’Eivissa”. De fet aquella por la compartien mitjans com ara Excelsior, conservador catòlic, que ja el 1933 assegurava que “és necessari que tothom sàpiga que Eivissa és un poble civilitzat i culte que no admet ni atacs a la moral ni insults a l’educació cívica”. Noranta anys després se sorprendrien del que és ara Eivissa. De tota manera, la majoria dels mitjans no s’oposaven al progrés i defensaven el turisme que havia de venir i al qual el franquisme va obrir la porta als anys seixanta amb Fraga Iribarne al capdavant d’Informació i Turisme.
La portada del llibre és de l’artista de Palafrugell resident a Berlín Eduard Bigas. El llibre es va presentar a Barcelona glossat per Carles Duarte i Pilar Parcerisas i ho serà amb els mateixos presentadors el dia 24 d’aquest mes a Portbou. També es presentarà a Girona, amb José Antonio Donaire i York Zimmer; a Terrassa, amb Joan Tamayo, i, a Palafrugell, amb Eduard Bigas.
