Lletra petita
El cul del camió
“Queixar-se és reivindicar que l’Estat no cobreix les necessitats que té Catalunya i que el joc de les autonomies és una bicoca per a uns i una punyalada per a altres
No ens han pas explicat res que no sapiguem des de fa dècades: independentment de si a la poltrona de l’Estat s’hi asseu algú del PSOE o del PP, Catalunya rep menys del que dona. Un cop més així ho constaten les balances fiscals que s’han publicat aquests dies. Els catalans vam aportar cadascú 3.565 euros el 2022 a les arques estatals i en vam rebre 3.264 euros, 3.043 si es té en compte el cost de vida. És el conte (i el compte) de l’enfadós. Queixar-se’n no és ser envejosos ni no voler ser solidaris amb la resta de territoris espanyols –aquells a qui els catalans no agradem però que no es queixen quan reben els nostres diners–. Queixar-se’n és reivindicar que l’Estat no cobreix les necessitats que té Catalunya i que el joc de les autonomies és una bicoca per a uns i una punyalada per a altres. Que l’equilibri territorial no existeix i l’únic que importa són les simpaties polítiques del govern de torn.
Encara que els partits catalans ens venguin que amb la negociació dels pressupostos espanyols estiren compromisos, la realitat els desmenteix. L’Estat pot prometre, però no compleix. Només cal revisar el nivell d’inversions executades pels diferents executius espanyols a Catalunya. No se’l pot qualificar de res més que de penós: un terç del que es va pressupostar el 2021. I els partits catalans, com sempre, s’hauran de tornar a empassar el gripau. Només un exemple d’aquesta situació: l’N-2. Ja poden passar anys i panys, que la situació és la que és. Al Maresme continua passant pel mig de tota la comarca. Des de Tordera fins a Sils han estat mesos i mesos fent obres per tornar a deixar l-N-2 en una via d’un únic carril de circulació –tret d’un petit tram en direcció nord– en la qual, si tens la desgràcia d’enganxar un camió davant teu, és l’única cosa que veuràs: el cul del camió. I no és una carretereta, és una nacional. L’alternativa? Passar per l’AP-7 ara que és gratuïta després d’haver-la amortitzat més de 150 vegades amb els peatges. Però mentrestant, a Extremadura –per dir-ne un– van per autovies que els han sortit gratis.
