Compte amb el turisme
El turisme s’ha de gestionar, com tot, però no s’ha de prohibir ni impedir
No deixa de sorprendre’m l’allau de fòbies contra el turisme que afecta molts pobles i ciutats de casa nostra, com si nosaltres no fóssim turistes o com si per turista només s’entengués la gent que ve al nostre país. És cert que sota el paraigua del turisme s’han fet i es fan moltes barbaritats, en àmbits tan diversos com l’urbanisme, les condicions laborals, la sobreocupació o les mateixes ofertes, però em sorprèn que ara només siguem capaços de veure les negativitats del turisme i no tot allò que ha aportat al llarg dels seus vuitanta i escaig anys d’història. D’entrada, sempre he defensat que els problemes no els genera el turista sinó l’oferta, en el sentit que no hi ha turistes de primera i de segona sinó ofertes ben fetes i d’altres molt estripades. No és el mateix oferir rutes culturals o gastronòmiques que festes i alcohol a dojo. A les comarques gironines, per sort, tenim una oferta turística prou acceptable i de qualitat en la majoria de casos, però això no treu que ja hagin començat a sorgir els primers discursos contraris, especialment a ciutats com Girona, on alguns consideren que la sobreocupació que pot haver-hi en moments puntuals de l’estiu, sobretot al Barri Vell, és inacceptable. Aquests mateixos, però, no tenen en compte els efectes positius que implica aquest turisme: llocs de treball directes i indirectes (quants fusters, paletes, pintors, electricistes o pagesos no tenen la seva economia lligada al turisme), la promoció de la ciutat o del territori que després deriva en altres oportunitats (concentracions esportives, instal·lació d’empreses, esdeveniments...) i l’orgull de saber que el nostre país és valorat per gent d’arreu.
El turisme s’ha de gestionar, com tot, però no s’ha de prohibir ni impedir. I gestionar-lo vol dir posar límits quan toqui, posar preus si cal i marcar normes si fos necessari. Durant anys l’oferta ha anat a càrrec del sector turístic, però el contingut l’han assumit els ajuntaments i potser ha arribat el moment de planificar conjuntament com volem que sigui el turisme del futur. Però no el rebutgem pel simple fet que ens atabala veure massa gent passejant per casa nostra! Ens equivocaríem.
