Quiroga en la intimitat

Fa unes setmanes, Arantza Quiroga va dir que ella no faria servir mai el preservatiu en les seves relacions sexuals. Jo tampoc. Fa uns dies, moments després d'haver estat escollida presidenta del Parlament basc, recordant aquelles declaracions anteriors, va dir que havia estat valenta i que no se'n penedia. Jo també. Però Arantza Quiroga és del Partit Popular i jo no en sóc. És la primera cara d'un suposat canvi al País Basc que els diaris espanyols han qualificat d'històric i que a mi em sona a la mateixa melodia carasolesca, franquista i joseantoniana de sempre. Quiroga és membre de l'Opus Dei i a mi, en canvi, quan tenia 16 anys, els de l'Opus Dei no em van deixar continuar estudiant al col·legi de l'Opus on anava perquè llegia Karl Marx o Jean-Paul Sartre entre classe i classe, perquè m'oposava a algunes activitats religioses que, segons ells, formaven part dels meus estudis, perquè van dir que era un mal exemple. Els esgarriava el ramat. És el primer cop que ho escric, però s'ha de ser valent tal com diu Arantza Quiroga, encara que hagin passat tants anys i encara també que, diferentment del que diu avui ella, jo sí que em penedeixo d'haver llegit Karl Marx o Jean-Paul Sartre, havent-hi com hi havia tants altres autors esperant-me. Però, quan la distància és curta, es veuen les coses de la manera que es veuen i es pot arribar a pensar que tots els autors valen igualment la pena o que el que ha estat més aviat la llosa que ha ofegat durant tants anys Euskadi –i Catalunya i Espanya– és un canvi històric. Fins i tot, es pot arribar a pensar que el preservatiu no té res a veure amb l'amor perquè, tal com és generalment sabut, tampoc no hi té res a veure el plaer i el sexe, que tot és un camí d'espines en aquest món cap a paradisos extraterrestres.