El voraviu
En diuen amor i és sexe
Ens continuen tractant com criatures i confien a construir un relat
La cúpula d’ERC torna a confiar en la capacitat de comunicar i construir relat. Sempre relat! Vendre la investidura d’Illa i el pacte pel qual volen fer empassar el gripau com un pas imprescindible cap a la independència fa venir gratera i mala llet, companys! Tanta com escoltar Sánchez agrair a ERC l’esforç per la convivència i dir que ara comença el camí cap al federalisme. Ara veurem fins a quin punt la militància necessita la menjadora o si encara té, com ha demostrat tantes vegades a la història, allò que té Déu Nostre Senyor, una maça que pica sense fer remor, que diria l’àvia Neus. El que més em rebull les tripes enmig del suquet de les mentides podrides dels cartells de l’Alzheimer, el ninot d’en Junqueras penjat d’un pont i la sala on no hi cabien per votar l’acord amb en Collboni, és que tornin a dir-ne amor, del que només és sexe de pagament. No he volgut, abans de dissabte, llegir al detall les 25 planes de l’acord. Em fa por. L’he imprès i el tinc al costat de l’ordinador. Si passa la militància, dissabte m’hi posaré per detectar totes les gatades. Ara estic massa emprenyat amb la forma de presentar-ho. Per què ens continuen tractant com criatures? Per què no ens diuen que és un bon tracte perquè la classe dirigent mantingui unes misses? Per què no ens diuen que treuen de circulació el president Puigdemont i que ho necessiten per refer-se? Per què no ens diuen que no tenen oremus per tornar a començar?
