Endarrerits, però espanyols

El 1908 l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona va inten­tar apro­var el Pres­su­post Extra­or­di­nari de Cul­tura que havia de ser­vir per crear qua­tre esco­les muni­ci­pals que serien uns cen­tres pedagògica­ment avançats. Aquests col·legis apli­ca­rien noves meto­do­lo­gies, intro­dui­rien l’ense­nya­ment de la llen­gua cata­lana i comp­ta­rien amb dependències com bibli­o­te­ques, labo­ra­to­ris i camps d’esports en un moment en què mol­tes esco­les eren encara pisos fos­cos i insa­lu­bres. També es pre­te­nia que els nous cen­tres fos­sin reli­gi­o­sa­ment neu­tres i estava pre­vist que s’hi comencés a impul­sar un pro­grama expe­ri­men­tal de coe­du­cació mixta. La pro­posta des­pertà una forta con­trovèrsia ati­ada pels sec­tors més reac­ci­o­na­ris, dis­puta que va aca­bar tallant d’arrel el Govern Civil direc­ta­ment pro­hi­bint el pro­jecte. Vuit anys després, el 1916, la peda­goga ita­li­ana Maria Mon­tes­sori es dis­po­sava a impar­tir un curs a Bar­ce­lona sobre els seus avant­guar­dis­tes mètodes d’ense­nya­ment sota l’empara del Con­sell de Peda­go­gia de la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya. El govern espa­nyol veia amb recel que la ins­ti­tució cata­lana apostés pel rege­ne­ra­ci­o­nisme edu­ca­tiu amb la sos­pita que la cosa es trac­tava de fer pro­pa­ganda cata­la­nista. El minis­teri cor­res­po­nent va arri­bar a fer un decret pro­hi­bint que els mes­tres naci­o­nals pogues­sin assis­tir al III Curs Inter­na­ci­o­nal Mon­tes­sori, un sim­posi adreçat a edu­ca­dors d’arreu del món que per pri­mera vegada se cele­brava fora de Roma. Després d’una carta de pro­testa d’una quin­zena de repre­sen­tants polítics, el minis­tre va rec­ti­fi­car par­ci­al­ment i només va per­me­tre l’assistència dels mes­tres naci­o­nals bar­ce­lo­nins, cosa que va fer que al curs pràcti­ca­ment no hi hagués cap inter­venció en cas­tellà. Això, a sobre, es va apro­fi­tar per obrir una polèmica mediàtica a la premsa madri­le­nya sobre l’arra­co­na­ment del cas­tellà “en algu­nas regi­o­nes”. Endar­re­rits, si convé, però ben espa­nyols.