Una de les imatges més colpidores que oferien els carrers deserts del regne de la covid eren els hotels tancats. Grans establiments buits, amb les portes assegurades amb cadenats, cartells a l’entrada foragitant la clientela –“no acceptem clients”[sic]– i amb els sensesostre aprofitant l’avinentesa per aixoplugar-se sota porxos i marquesines dels accessos.

Davant el risc que els establiments fossin violentats per l’absència de personal de seguretat, les direccions de molts hotels van optar per tapiar les entrades amb fórmules diferents de blindatge. A Barcelona, per exemple, els propietaris de l’hotel Regència Colon van fer clavar uns grans plafons de fusta per segellar l’entrada principal al carrer dels Sagristans. Durant els últims anys, aquest hotel ha romàs així amb un cert aire d’abandonament que li donava el rastre que un grafiter de la tropa de l’art urbà hi havia deixat damunt la carcassa protectora.

Però això s’ha acabat. L’últim hotel que encara estava tancat des dels temps de la covid ha llevat àncores, ha retirat el blindatge i s’ha posat en mans dels professionals de la construcció, que han començat una reforma integral per tornar-lo a posar en solfa. Es pot afirmar, sense risc a error, que si algú vol presenciar la victòria definitiva de l’home sobre l’amenaça del virus de la covid només s’ha de desplaçar fins davant l’edifici del Regència i contemplar els obrers treballar-hi.

El Regència ha estat sempre un establiment singular en el paisatge de la Barcelona turística. El fet que estigui situat darrere mateix del majestuós hotel Colon li ha donat sempre l’aparença d’establiment secundari, com el germà lleig que viu acomplexat pel germà guapo que no només és millor en tot, sinó també en l’aspecte exterior i les relacions humanes. Edifici d’aire acomplexat, molt sobri, la façana del Regència sembla més una residència d’aire monacal, com les moltes cases per allotjar religiosos que hi ha a la ciutat de Roma, que no pas un hotel. Ajuda, en aquesta aparença, el fet que l’edifici es trobi en una zona de clara connotació religiosa, a tocar de la catedral de Barcelona i del gran edifici de la Balmesiana, a Duran i Bas.

El gener del 2026, el renovat Regència Colon serà una altra cosa, res a veure amb l’aspecte actual. Aquest és el propòsit de Pietro Allegri, l’home que des de fa poc temps s’ha convertit en l’únic propietari de l’hotel després de fer l’adquisició corresponent de participacions a la resta de parts que en compartien el domini. Allegri, un jove inquiet de procedència italiana, és també el propietari de l’hotel Colon, i d’aquesta manera amb poc temps esdevindrà un personatge de referència dins del sector influent de l’hostaleria.

Amb el procés de renovació, el Regència Colon passarà de ser un hotel modest de tres estrelles a lluir-ne cinc a la xapa blava de la porta d’accés. Pujar de nivell vol dir actuar a fons a l’interior de l’edifici per fer habitacions més grans, com mana la categoria top de l’hoteleria. La mutació no només serà interior, també exterior, amb la construcció de balcons en una façana on avui només hi ha finestres. Al Regència tot és il·lusió, i les mutacions només s’espera que hi vinguin per mitjà d’arquitectes i paletes. Ningú vol sentir a parlar de cap altre tipus de mutació, ni infecció, ni epidèmia. Adeu, covid, adeu.