Ombres d’estiu
‘Estiu violent’
No havia vist mai Estate violenta (Estiu violent), un film del 1959 escrit i dirigit per Valerio Zurlini, un cineasta que conec poc i que ara tinc ganes de conèixer més. El cas és que l’he vist en una nit recent d’aquest estiu que s’ha fet tremendament calorós. Està ambientat a Riccione, localitat costera de l’Emília-Romanya convertida en destí turístic, durant l’estiu del 1943, quan el règim feixista de Mussolini va caure, l’Alemanya nazi estava a punt d’ocupar el nord d’Itàlia i els aliats n’anaven alliberant el sud. Un jove Jean-Louis Trintignant, amb aquella cara que sembla de bon noi i de cop expressa alguna cosa ombrívola, encarna el protagonista, Carlo Caremoli, fill d’un dirigent feixista que va participar en la guerra civil espanyola i potser en els bombardejos a Catalunya. Un feixista que, amb les seves influències, estalvia al fill que sigui allistat per l’exèrcit.
Carlo i un grup d’amics viuen despreocupadament, enmig de la guerra, com si els fos aliena. A la platja on es troben cada matí, però, una avioneta passa volant tan ras que fa present una amenaça, d’alguna manera una violència que, de fet, és arreu: en la mateixa guerra, en tota la llarga repressió del feixisme, en les relacions familiars entrevistes. L’avioneta (com un presagi dels bombardejos aeris sobre la regió) fa que una nena s’espanti i que Carlo la protegeixi: és la filla d’una dona vídua (interpretada per Eleonora Rossi Drago) per la qual, només de veure-la, el jove se sent atret. Entre ells sorgeix una passió que, per la diferència d’edat, escandalitza. Volen fugir, però s’adonen que no ho poden fer de la realitat violenta que els encalça.